Cos i Revolució
(L’espiritisme català o les paradoxes de la modernitat)
Gerard Horta
Ed. Edicions de 1984, Barcelona, 329 Pàgines 18 €
L’ esperitisme català esdevé, del 1860 al 1939, un dels moviments socioreligiosos rupturistes més destacats d’Europa. En aquest llibre s’hi mostra la manera com, a partir de tècniques associades a usos extàtics del con – el trànsit mediúmnic-, amplis sectors subalterns de la societat catalana ordenen un sistema conceptual integral que abraça projectes socials i culturals emancipadors. El seu tarannà racionalitzador – el més avantguardista a escala europea, i alhora el més reprimit- condueix a l’avenç d’un model de modernitat amb referents igualitaristes en que afloren els nuclis del feminisme, l’antimilitarisme i l’associacionisme cultural i cooperativista contemporanis: una veritable potència popular revolucionària. Així, una pràctica corporal d’aspecte irracional com la possessió apareix vinculada a una interpretació del món fonamentada en principis col·lectivistes que, a més d’oposar-se a l’ordre catolicoburgès –això explicaria el lligam entre l’espiritisme i l’anarquisme als segles XIX i XX – , pretén demostrar empiricament la viabilitat de la comunicació amb els esperits dels morts. Com en altres èpoques i societats, també a Catalunya són els desposseïts els qui de la possessió es fan la seva religió, entesa com un mitjà per “arrasar la societat i organitzar-la de nou”, utilitzant-hi l’única eina de que disposen; els seus propis cossos.