Per Manel Aisa Pàmpols
Avui i per iniciativa del Sindicat de Llogateres, i acompanyant a Antonio Silvestre del MST Movimiento de los Trabajadores Rurales Sin Tierra de Brasil , hem fet una ruta “llibertària” de la Vaga de lloguers de 1931, perquè el Company Antonio Silvestre, ens conegués una mica millor, i pogués palpar la densitat d’aquella vaga que és tot un referent de la lluita urbana per la dignitat de les persones en un món, que de nou cada vegada és més hostil a les referències, que ens marcaven els nostres avis, respecte del suport mutu, de les persones i dels pobles, que tant necessitem no perdre ni un segon de vista.
(Barcelona 16 de juny de 2026)
I segur que cal aprendre dels errors que vàrem tenir , de vegades per caure en el parany del desconeixement i en altres per la mentida dels que tenen el poder.
La Ruta estava i referenciada sobre la vaga de Lloguers del 31 i els espais a on hi havia alguna referència sobre les entitats i fets que recolzen aquells esdeveniments del dia. Tot i que calia saber, que no es pot fer seguin una cronologia de fets, però sí almenys en part dels espais a on va tenir lloc una iniciativa d’organitzar-se com inquilins.
1 Carrer Mercaders 26 a on estava ubicat el sindicato de la construcción i el Comité de Defensa Económica el 1931. Aquest Comitè es crea en un context de crisi econòmica, és a dir, quan a Barcelona s’acaba tot el projecte de l’exposició Universal del 29, i les persones emigrants que van arribar fins a la ciutat per treballar, es van quedar sense feina i sense cap prestació econòmica, aleshores des del sindicat de Construcció, i des del CDE, van fer un estudi (de l’habitatge i de la zona a on estava ubicada cadascuna )d’allò que realment s’havia de pagar cada família amb un descompte del 40% del rebut, però tant la cambra de la propietat com el governador civil van ser des de primer moment hostil a les propostes del CDE el resultat final el trobem el 4 de setembre de 1931, amb un fort enfrontament al centre de Barcelona. A on va haver-hi set mort per part dels obrers.
2 Via Laietana 43, Comissaria de la Guàrdia d’assalt en aquell moment del 31, enfrontament dels obrers amb els cossos policials el 4 de setembre de 1931. Via Laietana 43, que ja en temps de la República els anarquistes la bategaren com “El Molino Sangriento” per les pallisses que la policia o la Guàrdia d’Assalt acostumaven a atonyinar als obrers, que acabaven amb un bon nombre d’ossos trencats. El 4 de setembre de 1931 després d’una vaga de fam d’alguns del CDE que foren detinguts i portats fins a la Model, el governador Oriol Anguera de Sojo des del despatx del director de la Model va anar-hi cridant un en un als detinguts del CDE i se’n riu de tots ells, immediatament l’endemà s’incendia la Model i la repressió de les autoritats serà ferotge, i immediatament es declara a Barcelona una vaga solidària (Crec que la primera vaga solidària de l’estat espanyol) a on hi ha un fort enfrontament entre els obrers que recolzant a la CDE i la guàrdia d’assalt, per tot el centre de la ciutat , el resultat serà 7 morts i nombrosos detinguts, sobretot quan la guàrdia d’assalt, assalta el local de la CNT AIT de carrer Mercaders 26. A on va ser detingut més d’un centenar d’anarquistes. A la foto davant de Via Laietana 43 de la memòria democràtic, està tacat i trencat per allò que el seu contingut es fa difícil de llegir.
3 plaça de la República enfrontament amb la policia el primer de maig 1931, després del míting al Salon Pradera davant de l’edifici de Belles arts. L’Episodide la plaçade la República , avui Plaça Sant Jaume és un dels moments àlgids del Comitè de Defensa Econòmica. Aquell Primer de maig la CNT AIT va decidir que l’esdeveniment del Primer de Maig l’organitzes el sindicat de la Construcció i aquest sindicat el va convertir aquell míting davant de 100000 persones en una assemblea que entre altres coses va decidir la reducció dels lloguers en un 40% de descompte , a més que allí a on les fabriques i llocs de treball encara treballaven , l’empresa assumís el 15% dels parats forçosos que en aquell moment no tenien cap prestació, i altres punts, amb aquesta proposta aprovada, van decidir anar-hi en manifestació fins a la plaça de la República per entregar la proposta d’aquella assemblea a les recents autoritats catalanes com era l’avi Francesc Macià, però ell no era a la plaça i la porta de palau estava tancada, i els manifestants intentaren entregar la resolució a alguna autoritat que devia estar en el Palau , el resultat és que allí la manifestació va anar-hi creixent en vitalitats fins que va esclatar l’enfrontament, i tot i que diu la premsa burgesa que no hi havia policia a la plaça el ser és que va haver-hi , molts ferits i contusionats i un mort , que casualment era un policia. Bé si amb l’arribada de la República havien sortit el 14 d’abril del 31 de la presó Modelo, ara de nou començarien de nou a entrar els obrers indignats que demanaven justícia.
4 Rambla de las Flores 16 davant mateix de la Boqueria a on estava ubicat el 1919 “Unión de Defensa de Inquilinos”. Ara ens hem de situar a final de 1919. Recordem que el 1919 per primera vegada arran de la vaga de la Canadenca que el març de 1919 es va aconseguir la jornada de vuit Hores llargament reivindicada pels obrers durant molts anys a tot arreu del món. La Patronal per fastiguejar als obrers que havien aconseguit aquestes vuit hores, van respondre amb un louk out, tot el mes de desembre i els primers dies de gener de 1920, en definitiva era, una vaga empresarial per fastiguejar les festes de Nadal dels obrers. I a la tornada a la feina el gener de 1920, ja la condició que demanaven era trencar el carnet de la CNT. Aquesta “Unión de Defensa de Inquilinos”, era l’anarquista , geòleg Albert Carsí Lacasa , també fou maçó i un important mestre racionalista al costat de Joan Puig Elies. L’”Unión de Defensa de Inquilinos” va tenir un recorregut d’un parell d’anys poc més o menys quan per estratègies de la Cambra de la Propietat, és a dir, quan els petits empresaris que tenien llogats els baixos de les cases es van fer, amb el control de la “UDI” i quan els petits empresaris foren nomenats de la junta aquest canviarem la història de l’organització i el nom, convertint en “Cámara de Inquilinos”
5 Robador 34 , a on estava el “sindicat de Inquilinos” el 1936 .
Al carrer Robador, pensem que en el número 34 hi havia durant la revolució les oficines del “sindicato de inquilinos” que es dedicava o intentava que les persones paguessin els lloguers amb una rebaixa del 50%, a causa de la manca de propietaris, perquè la majoria havien fotut el camp, perquè eren persones de dretes, i que, per tant , el seu tarannà estava amb els franquistes, amb l’Espanya de Xaranga i pandereta, com diria Antonio Machado.
El fet, en aquell moment, el lloguer no creiem que en els primers mesos de la guerra almenys mentre va durar la revolució, en temps del “Comitè de Milícies Antifeixistes”, tingues èxit aquesta mesura d’aportació a l’economia global de la revolució, però alguna cosa faria.
El que si sabem, és que a Badalona, un ple d’aquell ajuntament revolucionari va arribar a abolir la propietat durant el temps de la revolució, encara que per al moment desconeixem l’impacte que va tenir i el temps de durada.
6 Cadena 21 2º a on estava el “Sindicato de inquilinos” el 1918. Al carrer de la Cadena 21 avui dia hi ha un Hotel de gran dimensió per allò que hem d’imaginar com devia ser aquell edifici, que podem entendré que era a l’altura d’allò que després hi havia un col·legi els anys seixanta del segle passat. Bé, el cas és que en plena crisi de la Primera Guerra Mundial hi havia les conegudes vagues de subministraments, perquè en aquell moment, tot el que es produïa al país anava cap als fronts bèl·lics d’Europa i poca cosa que donava al país, la inflació era galopant i les famílies , aquelles que treballaven a penes podien alimentar els seus fills per això es va crear el “Sindicato de Inquilinos” probablement, ja en el 1917, i naturalment pretenien la reducció de rebut del lloguer. Però com sempre les autoritats del moment, els perseguia i a penes les donaven permisos per fer difusió dels seus projectes.
7 Presó de Dones com a context de la repressió que va patir tot el moviment del “Comité de Defensa Econòmica” durant aquell període de 1931. Acabarem el recorregut a la Presó de Dones de la Plaça Folch i Torres , recordant a les dones de “Mujeres Libres” que l’agost del 36 acabaren amb els murs d’aquella presó , recordant a Maria Rius que fou una de les cares de dones visibles que estigué en aquell moment, memorable, o recordant a Conxa Pérez que en la seva joventut passa un temps entre aquelles parets de presó.
Pel camí tinguérem altres punts de referència que lligaven amb l’anarquisme com era: “La Casa CNT-AIT- FAI de la Via Durruti.
A la Rambla , la plaça que recorda l’últim lloc a on van veure en Andreu Nin, o el Teatre Poliorama a on es va celebrar el 2 Congrés de dones lliures.
Al Carrer el Carmèn , (durant la revolució Kropotkin) a un en el número 30 estava ubicat l’ateneu enciclopèdic popular i la seva tasca importantíssima aleshores.
Al carrer Hospital , a on va viure durant uns anys en Salvador Segui amb la seva companyia Teresa Muntaner
Al carrer Robador a on vivia Evelio Boal home del comitè fantasma de la vaga de lloguers assassinat, amb la llei de fugues , entre les autoritats i els pistolers de la patronal.
També al carrer Robador en Justo Bueno, assassinat al camp de la bota els anys 40.
Carrer Aurora : L’Àgora Juan Andrés Benitez encara que estava tancada, després Aurora 19 a on va viure Teresa Claramunt i Josep María Martínez López que va morir assassinat a Mauthausen .
La Batalla de la Bretxa de Sant Pau Paral·lel a on García Oliver va dir per primer cop” si se puede con el ejército»·
Per acabar a les tres Xemeneies davant el recordatori de la Vaga de la Canadenca i la lluita per les 8 hores.
En definitiva, va ser un dia per gaudir de la història aquesta que cal recuperar no solament el fet de conèixer, sinó també el tarannà d’unes persones que van fer possible o almenys intentaré que el món fou un espai una mica millor per tots, i segur que cal tornar a insistir en el fet que arribem a construir aquest món entre iguals (encara que diferents) que tant desitgem i naturalment desitgem molta sort i molta vida per al Moviment de Defensa de la Terra i al company Antonio Silvetre que hagi vingut des del Brasil i interessat per les nostres històries de lluita social i també a la Nuni del Sindicat de Llogateres i la seva iniciativa per fer una petita mostra de la Barcelona que lluita per la dignitat.
Naturalment, queda pendent trepitjar els barris a on estava el conflicte de la vaga de lloguers que estan al voltant de la ciutat, a on les persones d’una manera o altra es negaven a pagar el rebut del lloguer per considerar abusiu, i patien els desnonaments cada vegada més violents.
Salut
Manel Aisa
Libros Aisa 