Llibre editat per l’Ateneu Enciclopèdic Barcelona 2022 , 114 pàg . isbn 97884931045-0-4
PVP: 5 euros.
La Història de Francesc Layret Foix continua sent un personatge desconegut, i sembla que la seva figura, el seu ésser com el d’altres de la seva volada, tingui poca embranzida, a penes atraure l’interès, dels més pròxims.
Potser és més importants passar-ho bé, i poca cosa més, i no qüestionar res, i deixar que ens esclafint els decrets llei i els estats de dret, al voltant de l’orella , i «a baix va, que són només tres dies»
i què importa si cauen bombes a l’altra cantonada, ja so faran deuen pensar la immensa majoria d’aquest continent, que el dolent sempre, és l’altre i no s’ha parat a pensar, que potser el dolent siguem nosaltres (tu, jo ), que fem com si no anés amb nosaltres. El nostre silenci sembla una traïció al dret a la vida. Mentre escoltem a un paio que traduït diuen que solament demana armes, armes, armes.
Quina millor arma que la paraula; mentrestant, i per molt que pesi a alguns , en Layret cavalca de nou a pesar de molts inconvenients, encara que importi un «carajo» als mateixos ateneistes de torn, perquè entre altres coses, o recuperem el pensament d’en Layret i per descomptat d’altres de la seva corda i mentre això no passi , mentre no hi hagi aquest interès, no tindrem volada organitzativa, per construir un discurs coherent per una vida una mica millor, per tots nosaltres i els que venen darrere.
Bé ahir, comença l’estimada amiga Sònia Turón i ella ens posa en guàrdia de tot allò que representa la figura d’En Layret sobretot referència el llibre que se centra principalment en la seva trajectòria dins l’Ateneu Enciclopèdic, aquesta relació tan extreta que va tenir entre Layret i l’Ateneu , i també amb els últims dies de Layret amb el seu assassinat, destaca la importància del treball sobretot, tenint en compte la fidelitat a la documentació trobada, sense novel·la en absolut una vida, que ja de per si no necessita floritures d’aquestes que estan tan de moda en alguns historiadors actuals.
A mi em va tocar parlar del llibre, tot i que vaig fer una petita referència a l’anterior llibre, em refereixo al llibre de «Qui fou Josep Maria de Sucre» que ara passat dos anys ja reclama una segona edició. Què espero no tardi massa temps. Bé , un cop busca’t el lligam dels dos ateneistes possiblement dos dels més importants que va tenir l’Ateneu Enciclopèdic, encara que afortunadament no els únics. Vaig fer un petit recorregut de la seva vida dedicada al naixement, del carrer sant Pau de Barcelona, així com les primeres passes de l’ateneu enciclopèdic, la seva etapa com a president, de l’aep, també vàrem tenir temps de comentar sobre el pressupost de cultura de 1908, que no va tirar endavant com tantes altres coses, per acabar parlant d’alguns de conflictes dels obrers de la CNT a on va actuar com a Advocat, a Barcelona, Saragossa i Màlaga. Per acabar de donar unes pinzellades de com va anar-hi, assassinat aquell 30 de novembre de 1920.
Després d’un petit debat , i d’algunes matisacions, sobre manera de mirar el món avui dia i les necessitats de tots plegat
l’extraordinari canta Antonio García Iranzo va amenitzar la vetlada amb tres o quatre cançons que foren espectacular per la seva originalitat a l’hora de portar-les a la interpretació destaquem el «cavalcar» i «Fills del poble»
Que interpreta amb diferents idiomes, català , castellà, esperanto i potser alguna altra llengua que ara mateix se m’escapa.
Per acabar amb unes fotos de molta categoria fetes en aquest cas, per la poetessa Inés Encuentra.
Moltes gràcies a tots els convocats que d’una manera o altra participaren i s’interrelacionaren
salut i fins a la següent.
Manel Aisa Pàmpols




