Com ja fa un grapat de temps ens trobem a Montjuïc per recordar aquella generació d’homes i dones que van creure que un altre món era possible i van lluitar per ell, com cap generació ha fet ni abans ni després del 36, com deia Ada Martí Vall, una dona lliure del districte V «Chino/Raval» que deia: «Som, la consciència lliure de la revolució, som l’embrió d’un món nou.»
Però crec, que per fer créixer aquest món nou, ara el 2023 cal que ens creiem el que significa cada una de les paraules que component aquesta frase, només d’aquesta manera, entendrem quin és el nostre paper de llibertari, en aquest món, carregat d’odi al diferent, carregat d’odi i enveges, que no ens porten a enlloc.
Per això necessitem entendre que és l’anarquia, què significa la Llibertat: «La llibertat no es pot reglamentar, però per si mateixa només pot ser generosa, comprensible, cívica, moral i tolerant per si mateixa».
Companys, sisplau, una mirada aquest món que ens envolta, que cada vegada està més polaritzat, cal ser conscient d’on estem i qui és el nostre enèmic, si és que hi ha enèmics, que no és un altre què aquells que ara mateix estan cridant pels carrers d’aquest país, allò, tan tètric, de «viva la mort».
Amb guerres, genocidis, inclòs, sense miraments, a les portes de l’infern d’un canvi climàtic que cada vegada sembla més irreversible.
O,ens organitzem de veritat o això se’n va al «Carajo».
Cal doncs lluitar per un món nou, si, per la dignitat de la vida de totes les persones, amb tolerància i generositat, només així podrem construir alguna cosa diferent, sense odis ni rancors. Des de la microeconomia fins a la macroeconomia, la veu del carrer este que fer sentir.
Aquí os deixo una carta del 2001 que Abel Paz (Diego Camacho) em va enviar des de Tokio recordant en Durruti per aquells indrets de les nostres antípodes. I per això no deixarem de recordar en Durruti i la seva gent.
salut i Anarquia
Manel Aisa Pàmpols