EL SUEÑO DE LA CONCIENCIA LIBRE
Manel Aisa Pàmpols
Avui dia 8 de març de 2021 dia de la dona que millor que recordar a Ada Martí
una anarquista del barri chino barcelonès.
Ada Martí Vall una dona anarquista i molt activa durant el temps de la republicà i sobre tot durant la revolució espanyola.
Ella amb la seva ploma carregada de vitalitat, feia sovint de periodista per bona part de les revistes en aquell moment del àmbit llibertari como “Mujeres Libres” , “Mi revista” , la “Solidaridad Obrera” fent article entrevistes de campanya al front de Aragó o a la reraguarda de Barcelona. Publica abans un parell de “novelas ideales “ de la familia Urales.
De família humil , de pocs recursos va néixer a Passatge del Pont de la Parra nº 3 baixos ,el 29 de juny de 1914, espai desaparegut per construir la Nova Via laietana, després la família marxen tots capa el carrer Unió núm.9 a la 4 planta en ple barri chino de Barcelona, però encara tindrà un altre direcció quan a la mare li surt la oportunitat d’ ocupar-se-hi de la porteria d’un habitatges recent acabats de construir, també al Chino però ara de nova construcció, Així doncs Ada Martí Vall serà la filla de la portera del carrer Obispo Laguardia 12 durant tot el període de la Republica i revolució.
Ada Martí Vall forma part de l’ imaginari de més d’un membre de les Joventuts llibertaries de la seva època, el temps de la revolució mentre que possiblement i sense masses errors a equivocar-me els llibertaris una mica més grans en edat la miraven amb molt de recel i ¿ens podem preguntar per què?, els Toryho, Leval, Santillán i els seus col·legues no sabien que pensar d’aquella noia que irrompia des de a baix però amb una capacitat intel·lectual en molts aspectes, que espantava un tant als de dalt.
La seva presencia i el seu discurs irrompia amb força i feia que les Joventuts llibertaries ocupessin un lloc en el moviment llibertari i quedava palès que aquella generació estava construint alguna cosa força interessant, o sigui eren la generació que estava plasmant en ells mateixos “el sueño de la conciencia Libre” tal com ella el definia.
i així la recordant algunes de les seves companyies de les Joventuts o de la “Federación Estudiantil de Consciencias Libres” lo que després en convertiria en “Federación Ibérica de Estudiantes Revolucionarios “
Per lo demés els anys de formació la trobem amb la gent del institut escola, Els idealistes pràctics, i també la seva possible formació amb Aurora Bertrana, amb l’ateneu femení conegut com el Lyceum Francés. situat a la Via Laietana, un altre dels lloc a on possiblement estudia fou l’escola Labor del carrer La Cera 51 a la cantonada amb Reina Amàlia a on tenia com a professor a Albert Carsí i a Oliver Branchelfd., Amb l’Ateneu Enciclopèdic . Molt culta sabia castellà, català i francès escrit i parlat correctament, abans de la guerra va arribar a escriure dos “Novela Ideal “ que ja hem comentat abans una d’ elles té molts episodis relacionats amb la seva vida tot i que ella al protagonista li canvia el sexe, es adir parla d’un noi, segurament son cosa de l’època.
durant els moments revolucionari del 36 comença amb els companys des d’Institut escola ocupant primerament el xalet de la Gran via la coneguda Casa Golferichs , allí construeixen el primer nucli de la FECL que després s’anirà estenent al pocs instituts de Bachiller o escoles que havien en aquell moment, podem destacar alguns instituts a Sarrià i de batxillerat en aquell moment com a Institut Eliseo Reclús que estava ubicat a l’actual seu de l’ avui diputació de Barcelona què després l’Institut passaria Consell de Cent Via laietana lo que després ja amb el franquisme seria l’institut Jaime Balmes.
Ada Martí col·labora i fa de periodista de la Solidaridad Obrera, Estudios, Mi Revista, Nosotros, Ruta, Tierra y Libertad, el amigo del pueblo, Criticón y Mujeres Libres, y després Evolución (FECL) y Fuego (FIER) etc
el congres de la FECL de Valencia la premsa de els estudiants llibertaris,
després l’exili els camps de concentració, París , sobreviure al París ocupat pels Nazis, coneix al pare de l seu fill Frederic, tot apunta de que era un aristòcrata danès.
Per ella comença el doble exili , per una banda l’amor i la maternitat , per l’altre dificultats de relacionar-se amb els companys que la miren de reüll, alguns malpenses i la donant l’esquena.
Començant altres necessitats per ella , la maternitat com ja he comentat, recull aquesta, com a lligam i motiu de vida, ha quedat deslligada de totes les companyies de les Joventuts llibertaries de Barcelona totes disperses per la geografia d’Europa un cop acaba la segona guerra mundial una a Barcelona, l’altra a Praga, o a Àustria i a Bordeus, etc.
Lo difícil es recuperar l’espiri’t llibertari de l’època cada una de les seves companyies escriu per carta, apunta noves maneres per sobreviure, ella té un fill però no vol seguir al seu mascle danès, que ell aposta per anar-hi al camp, per això Ada Martí lo que es voldrà separar, en definitiva volia educar el seu fill sola, sense la presencia del pare que poc té de llibertari, i ella aposta per quedar-se a Paris però no pot mantindré el seu fill per lo que al final, el fill és queda en un internat, aleshores ella intenta aconseguir el carnet de periodista per aconseguir un treball però no l’aconsegueix també intenta el títol per treballar en una guarderia, però tampoc aconsegueix aquest objectiu, França tot i parlar molt bé la seva llengua i els seus coneixements li gira l’esquena, al final el seu segon marit li aconsegueix un espai a prop del Sena per vendre llibre”Bouquinistes” però això de les edicions de segona mà no es suficient per viure tindrà una segona filla que també tindrà que donar en adopció per què Ada Martí no tenia mitjans econòmics per mantenir-la tot i cobrar alguna cosa de l’estat francès.
Al final ja desesperada i amb depressions constants decidirà acabar amb la seva pròpia vida.
A partir d’aquí podem imaginar que podia haver estat una dona com ella , tant a Barcelona com a Paris o a qualsevol indret del planeta terra. Una vida un tant perduda per avançar en el camí de la humanitat
Ada Martí Valll El sueño de la conciencia Libre Manel Aisa Pàmpols Col·lecció Històries del Raval Barcelona 2019 106 pàg. 4 €uros venda en el Lokal de Barcelona
