El 2019 vaig publicar el llibre «Per un canvi d’hàbits Anarquisme i municipalisme al segle XXI» Amb la gent del loKal, i el pròleg d’un bon amic.
Després la pandèmia va paralitzar tota iniciativa i el debat va quedar, diluït, confús, i oblidat.
Per mi era un primer pas, per parlar d’anarquisme avui, i quines podien ser les nostres capacitats per crear alguna cosa, per continuar creient en la Utopia.
Probablement, estem molt lluny del moment ideal desitjat, i segurament estem més a prop de la derrota, t’adones, que el món està perdut, en qualsevol moment pot ser que ens convertim en autòmats.
Però, cal llançar un crit d’esperança i aquest, el que ens manté en vida, és l’únic que ens resta » Visca l’anarquia», aquella anarquia que com Reclús entenia, com el moment » la anarquía es la más alta expresión de la ley y la armonía».
Estic segur que, cal parlar i tenir clar, per a on anem i amb qui anem i a on volem anar, i sobretot què necessitem, com ser humans i el respecte al seu entorn.
Quan parlo d’anarquisme, és senzillament, perquè crec que en aquest moment no hi ha, altra cosa millor, i qui ens manté alerta i vius, amb il·lusions és la Utopia.
Aquesta Utopia que ens ajuda a creure, que val la pena lluita per un altre món, no ja per naltros, que també, sinó pels continuadors.
Perquè a l’horitzó del capitalisme i dels altres sistemes polítics, són tan foscos que no ens porten res de bo. Sols cal mirar les estadístiques de la pobresa, i com les classes socials es disparen i es confina cada vegada a més gent en els ghettos de les grans ciutats, a on la salubritat, la Higiene i el menjar cada vegada està més condicionada a la capacitat econòmica dels privilegiats o no.
La Realitat d’un etern capitalisme que en realitat sols porta dos-cents anys i pico en la terra.
Estem tan desenganyats que sols ens queda creure en l’anarquisme.
Cada dia que passa, ens adonem que l’única oportunitat de vida, exigeix construir la utopia , i que aquesta, no és més que construir l’anarquia.
Total entenc que són sinònims d’utopia /anarquia, el futur, no té altres oportunitats de continuar si no és en aquestes, premisses, repeteixo anarquia= utopia.
Altres poden pensar que la màquina devoradora continua i continuarà, capitalisme, no té fi, però tampoc té futur, i almenys per la gran majoria de nosaltres, el futur del capitalisme és la mort.
Sobrem uns quants milions i en això estan, amb pandèmies i guerres cada vegada més a prop de casa teua.
Altres poden entendre l’anarquisme d’altres maneres, que espero que totes arribin a bon port.
I quan parlo de municipalisme, i provocar el debat en el municipalisme, significa , l’espai físic a on vivim , gaudim , treballem i dormin.
El municipalisme , probablement és l’únic espai on queden escletxes de l’estat per construir alguna cosa en forma de societat paral·lela, que ens donin oportunitats de viure i conquerir alguns espais de llibertat.
Autogestionadament, sense aclaparaments, amb experiències que ens portin a autogestionar col·lectivament la nostra individualitat, en els moments puntuals, sí cal.
A partir d’aquí, els referents de l’anarquisme són múltiples, i les experiències anteriors autogestionades, no són poques, i si les tenim en compte molt millor.
El debat potser molt ric, si ens endinsem en el significat de les paraules, i gaudim d’espais de llibertat encara que de moment sigui «zona temporalmente autónoma» com deia Hakim Bey.
Una altra cosa serà difícil que almenys podem fer , crec que l’únic camí possible, és organització, autogestionada en el lloc de viure, i en el lloc de treball, i si es cal també en el lloc de l’esbarjo.
Però, tot això no serà fàcil sense un canvi d’hàbits , d’actitud, i de mires en el pensament de les persones.
Salut i utopia
Barcelona maig de 2022
Manel Aisa Pàmpols
Libros Aisa 