Libros Aisa

a propòsit de la presentació del llibre Sense nom de Joan García Oliver,

per Manel Aisa Pàmpols

Aquests dies, amunt i a baix pensant en les memòries de Joan García Oliver i tot el seu esdevenir de l'»eco de los pasos», i tot l’enrenou que ara mateix existeix amb motiu de la presentació o millor dit, amb la desesperancéssim d’una presentació i la d’ahir a la llibreria Ona del carrer Pau Claris, tot amb un ambient molt més relaxant i transcrivint el personatge tal com més o menys podem entendre’l molts de nosaltres, aquells fills del somni llibertari, que no fa gaire, ens van espatllar d’una manera ferotge.
Però el que ara voldria fer, seria fer, aquest exercici de memòria a partir del que ahir, parlaven en Xavier Diez, David Castillo, i Rosa M Cañadell, tot tres grans com diria en García Oliver «Grandes platicadores», tot i que volien que parles el públic, senzillament estàvem tant entusiasmat amb el protagonista de la història que a penes (no callaven, a penes respiraven) no deixaven temps pels silencis que de tant en tant són tan bons i que de vegades parlant per si sols.
Això no obstant, en David Castillo va parlar de les edicions de Ruedo Ibèrico i d’un Gitano del Prat a on es va inundar en una ocasió la barraca a on es guardaven els llibres d’una editorial tan fonamental per recuperar la memòria d’aquest país, com era Ruedo Ibèrico.
La meva memòria té una altra versió.
Bé, fins jo sé i recordo, l’arribada clandestinament dels llibres a finals dels seixanta o millor dit a inicis dels setanta, tot comença en un moment donant amb un Guàrdia Civil Gallec que aleshores devia tenir algun càrrec a la frontera de la Junquera o a prop , la qüestió és que amb una relació amb la ceràmica de Sargadelos, aquella magnífica ceràmica, que sovint trobàvem a casa per exemple de Diego Camachos, regal és probablement dels companys i companys que feien camí a les terres gàl·liques a buscar algun text per llegir.
La qüestió és que al Mercat de Sant Antoni en aquell moment hi havia un llibreter dit Gras, tenia botiga, una papereria al carrer Parlament cantonada Viladomat , aquesta botiga era una llibreria de Barri, a on un podia comprar la cartera per anar a l’escola del nen i la nena.
Els diumenges en Gras venia els llibres de Ruedo Ibèrico sota taula i altres com les edicions Ebro de París, i molta cosa de la literatura de l’exili, com per exemple el tema de l’Editorial Losada, proyección, Americalle, d’Argentina, o Costa Amic de Mèxic.
Amb el temps aquesta tipologia de llibre va quedar-hi en l’oblit, en Gras es va jubilar, i aquesta història van passar per un sedall de silencis, que d’una manera o altra vaig intervenir quan un dia indagant a on collons havia estat promoguda a Barcelona aquest dipòsit de llibres, vaig arribar a Nuevas Estructuras, un magatzem del carrer València de Barcelona que segons bai entendre o vaig relació encara que la memòria aquí pot fer de les seves.
El cert és que Nuevas Estructuras es dedicava en aquell moment al llibre tècnic i amb això ja tenia prou, n’arriba, vaig descobrir l’amagatall de Ruedo Ibèrico a Barcelona, el mur de contenció que es va fabricar allí i els llibres van quedar-hi amagats i oblidats per uns quants anys.
El dia que vaig entrar a l’amagatall, que en va ensenyar l’home d’aquell indret, no recordo com es deia, però vaig al·lucinar,
en aquell moment em sentia com s’hagis descobert la cova d’Ali Baba. Era un moment de goigs de la meva vida.
Era una mina i jo com a llibreter de St. Antoni tenia l’oportunitat d’explotar, és a dir, a vendre.
A sobre amb unes condicions molt favorables per mi. En el sentit de què treballaven els preus dels llibres a partir de l’últim catàleg de l’editorial, és a dir, un catàleg de principis dels anys vuitanta, i estàvem ja als anys noranta entrats, a sobre del 30 o 40% de descompte. No recordo exactament.
Hi havia muntanyes de llibres d’aquells que ja no es veien i molt difícils de localitzar que allí ja poca importància li donaven. Era com una sobredosi d’alguna cosa que et posa al màxim i cada setmana anava per allí i recollia uns 40 o 50 llibres en aquell moment quasi incunables, tant de Ruedo Ibèrico, com de Losada una sèrie d’edicions que a penes es veien, per exemple de León Felipe, «este viejo y roto violín», també «Eco de los pasos», amb una bona quantitat, les memòries de Víctor Serge que crec recordar era de l’editorial Ebro, i tant altres títols de l’editorial Ruedo Ibérico, tants llibres que durant almenys deu anys en van donar molta satisfacció, i a poc a poc anava expurgant aquell indret, un amagatall fantàstic, que anàvem repartint per una sèrie de gent que si volia conèixer la història.
En aquell temps encara en el Mercat de St. Antoni acudien col·leccionistes, bibliòfils o historiadors que tot això els apassionava i al mercat els diumenges arribaven de tot arreu de Catalunya, des de Reus, Tortosa, Figueres, Borges Blanques, Terrassa, Sabadell , Manresa, Premià, de tants pobles tots ja moltes vegades amb l’encàrrec d’un llibre sobre la guerra civil , o sobre l’anarcosindicalisme, o el que fos de la literatura de l’exili.
Recordo perfectament un metge que va fer tota la col·lecció de Ruedo Ibèrico i crec que únicament li mancava el llibre de poesia que homenatge a Machado es va editar en una ocasió i aquest metge segur que haguera pagat el que fos per aquell llibret. També en Cañameres un polític de Terrassa, pare de polític de molts d’aquests prohoms dels socialistes que ocuparen càrrec a les alcaldies o diputació de Barcelona o un empresari del tèxtil com era en Blas que adquiria els anys noranta, comprava tones de llibres de la guerra civil.
Canyameres era un home dels que acostumava a venir a St. Antoni i s’entretenia amb les nostres tertúlies d’aprenents de llibreters i d’anarquistes, de tot s’aprenia, també sovint creua per allí Josep Fontana que era un assidu del Mercat a part que tenia la seva llibreria al carrer Conde del Asalto, a St. Antoni un dels seus homes de confiança el conegut «Maño» tenia la seva representació i molt a prop per afinitat amb l’anarquista Salvador Gurruchari.
Altres dels assidus del Mercat de St Antoni en principi en cerca d’aquell sens dubte un dels més fidels bibliòfils com Enric Ucelay Dacal i la seva companya que sento ara mateix no recordar el seu nom, tenia un somriure màgic carregat de diàlegs molt harmoniós.

Altres que vaig conèixer en aquell moment i lligat una mica aquestes històries serien en Antoni Dalmau, Susanna Tavera, i altres professors d’història contemporània, d’aquell moment.
Per allí en convertí en un lloc de referència del moviment llibertari durant un grapat d’any, allí estàvem amb la meva Company Olga i moltes vegades acompanyat pel gran amic Adolf Castaños, en alguna ocasió amb Abel Paz, per descomptat cada cop que venia a Barcelona Federico Arcos, recordo la seva bondat , l’estima, i les emocions que transmetia d’alguna manera quan en la meva persona o en el que m’envoltava veia la continuïtat del seu projecte de vida. A on gaudiren tots des de la gent de la Casa de la Montanyà , Can vies, fins als sindicats de la CNT.
Per acabar l’intent de fer una edició de l'»Eco de los Pasos» de l’editorial Sintra, que al final no va resultar, per la desfeta d’aquell projecte d’aprenentatge que va tenir poc recorregut.
En fi, Ruedo Ibérico em porta fins a tots els records que guardava en un carró de fusta que per uns quants anys fou un lloc d’històries, que sembla que avui encara continua guarden tot allò que val la pena ser llegit, com ara són les històries de la revolució espanyola.
Per acabar i seguint al fi de la memòria a la qual la taula de la presentació del llibre «Sense nom» Joan García Oliver, allí en Xavier Diez , acompanyat de David Castillo i Rosa Mª Cañadell, provocat amb les seves aportacions del dia, que recordi per exemple, a un Doucmentalista Holandès que als finals dels setanta va venir per Barcelona a presentar-nos el seu treball «El Otro futuro» que no és més una pel·lícula d’homenatge a García Oliver que anys més tard va tornar a Barcelona i va intentar vendre a les televisions del moment TV3 , Beteve i RTVE i cap de les tres va estar interessada en el personatge ni tant tan sols en el treball de l’Holandès, cap referència o pregunta de com fora del país s’interessaven per García Oliver i aquí, ni volien sentir a parlar.
I també recordar a l’Amic Fulvio Abbate un anarquista Roma que a la ciutat eterna té una Televisió Durruti, ell en Fulvio va publicar un llibre dedicat als dos Oliver que el van marcar tota la vida com era en Joan García Oliver i Oliver Hardy , del grupo «El Gordo y el Flaco». Però d’aquestes dues històries ja en parlarem amb més detall un altre dia, quan fem un forat en la desmemòria per reciclar alguna cosa.