Libros Aisa

Últimament, sembla què, m’estic aficionant a la lectura de novel·les, en aquest cas, i gràcies a l’autora del llibre que tenim davant, Rosa Maria Moret, he pogut xalar, per una estona amb una història colpidora, d’aquelles que, ens ajuden a ser una mica més fort, i veure com la vida, de cadascú de nosaltres camina per uns fils alambrics, que et conviden a caure diverses vegades, i t’ajuden a canviar completament de destí. ¿Quantes vegades caurem? ¿Quantes vegades canviarem de destí?

El llibre ja sigui per la història apassionant, que ens aporta la mateixa protagonista com és la Modesta Palé, o la sobrietat i el saber fer de Rosa M. Moret, les dues sens dubte, han arribat a construir un binomi, un assemblatge, per mi, perfecte, per una història rescatada, que més d’un necessitàvem conèixer.

La qüestió és que, és una història engrescadora, que, a poc a poc, va accelerant el ritme, sobretot quan has passat les primeres 50 pàgines, aleshores tens la sensació, que les vicissituds de la protagonista agafant velocitat, aleshores necessites llegir tot seguit, per saber el seu destí.

Amb el nerviosisme del qual, un, es pregunta ¿què passarà ara?, això, t’ajuda a seguir una pàgina, rere pàgina, amb les morts o el naixement del fill, i aquestes històries, que al final, construeixen la nostra identitat com a humans, i la Modesta, també, forma part d’aquestes dones invisibles i per descomptat silenciades, ara una mica rescatades.

Tingué en compte que la Modesta va néixer el 1891, i que, per tant, i d’alguna manera no solament que és coetània de la història contemporània d’aquest país, sinó que també almenys agafant el desastre de Cuba i Filipines, fins a la revolució, la guerra civil, i la postguerra espanyola (el franquisme), però a Europa, França, segurament va conèixer fins i tot, alguns soldats de la tropa del General Jofre a la Primera Guerra Mundial, i per descomptat els avatars de la Segona Guerra Mundial.

Però anem per parts, la Modesta, una bona part de la seva vida se la va passar sempre fugint, amagar-se en caus inhòspits, sí fugint primer d’uns, després de més, que volien prendre el fill, ella amb nadó a coll i de nit, en mig del no-res, buscant aixopluc, per l’Albera, i al final en el mal somni del franquisme, amb el monstre de la Capa i el tricorni, que dins de l’Alta Empordà, per la Serra de l’Albera, en aquells anys del terror a on fins i tot l’herba era grisa, les tardors i les ombres prolongades, és transformant perfectament en dibuixos animats que bé podrien ser dins d’una sèrie de pel·lícules de Walt Disney. ¡Je, je!

I ara, portarem sempre al cor a la Modesta, no solament de nom, filla de la Marcel·lina, i que per un temps Port Bou era la civilització del món modern, al qual aspirava.

Modesta Palé Gallart  nascuda a Rabós a les faldes de la Serra de l’Albera el 1891 i que va deixar d’existir en 1991. I el seu fill Josep Vinyet Pale, el qual forma part de l’entrellat d’aquesta història i de la qual poc sabem d’ell, però si m’invita a fer-me moltes preguntes sobre, la seva vida, els seus raonaments, els seus jocs d’infant, i les seves xerrameques, en definitiva el seu aprenentatge de vida, o de la poca vida que va tenir, fins al 1943 el seu destí.

Després la guerra, les guerres, que sempre acaben per fer malbé, tot el que havia florit durant molt de temps, i deixar, el camp com una roca al desert, sense espiri’t , havent de remuntar de nou la vida.

El Coll de Banyuls, el pas fronterer, a on en aquella època molts dels republicans que recentment havien perdut una cosa més que una guerra, alguns aconseguiren passar a l’altra banda, on trobàvem de moment els camps de concentració, de Ribesaltes, Bram, Gurs, Adge, Argeles, Vernet d’Ariège, i si reculaves per tornar, a allò que en deien l’estat espanyol, t’esperava un consell de guerra, d’una Causa General que podia fàcilment condemnar-te-hi ha mort, solament, per tenir o haver tingut un paper d’un sindicat o partit polític, o d’un ateneu, o simplement una mirada, en un moment inoportú.

Més enllà, La Modesta continuant fugint arribar a trobar-se i conèixer els camps d’extermini Nazis com Buchenwald, per on la Modesta va passar uns mesos, quasi sense adonar-se i lluny de casa, estava dins de la voràgine d’aquella guerra, i de la sort dels camps d’extermini.

Tot i que aquella maleïda guerra d’irracionals europeus, la va portar per mitja França fins arriba a París, temps després de l’entrada de la «Nou» va entrar a París, amb un grapat d’espanyols i catalans republicans defensant les ganes de viure en pau amb la resta dels humans, inclús sembla que es va trobar amb un noi del mateix Rabós aquells dies en els Camps Elisis de París, i aquest, Modesto  es feia dir, el va recollir per un temps amb la seva família a casa per refer-se una mica mentre agafava l’empenta per retornar a Rabós.

A mitjans dels anys setanta vaig treballar a Port Bou de pintor a la Renfe, tenia just vint anys, i passant uns quants mesos treballant i vivint en aquell indret, frontera, Port Bou /Cerbere, recordo que la mort de Carrero Blanco em va agafar en aquell Port Bou ple de vida era el 20 de desembre de 1973, i aquell dia plovia una bona pluja, i per la ràdio solament música clàssica. Tot i el temps em va passar pel cap que durant aquells set o vuit mesos que vaig passar vivint i treballant a Port Bou bé en podia ensopegar-me amb la Modesta, però per un moment, penso o almenys puc imaginar en unes quantes Modestes que ha donat aquest país tan petit i singular, que segurament no té fronteres, però, ara i mirant una mica la foto de la portada del llibre, puc, arribar a reconèixer una altra Modesta de la meva infància, en aquest cas a l’avui Raval, «La Señora Josefina», amb la figura encorbada, un mocador recollint els cabells blancs i un davantal de color marronós, les mitges llargues i fosques, que anava carregada amb un cistell d’espart força gran, que vivia al carrer de la Riereta de Barcelona, i que crec que treballava de pescatera a la Boqueria, amb el seu cistell a raboser de rossegons de pa, embolicats amb paper de diari, els caps del peix pels gats del barri, i alguna cosa més per rosegar ella, sempre a les cantonades o a on fos donant menjar, als gats vagabunds del Raval, que no eren pocs, i quan arribava per les cantonades del carrer de la Cadena i Aurora, els xavals per fer-la emprenyar la següent, encuriosit per vera que feia, per simplement ser diferent de la resta. Era sens dubte el meu temps d’infància als anys seixanta, la nostra Modesta de Barcelona /Raval.

La Modesta era doncs una de les dones estigmatitzades, pel fet de ser diferents i controvertides, però, que sens dubte mereixen una altra mirada, i sobretot l’oportunitat de gaudir de la seva pròpia identitat i de la seva llibertat, sense que ningú retregui, res a ningú més.

Canviant de terç, i tornant a l’Empordà i la Serra de l’Albera, vull recordar aquí, el 26 d’agost 1949, a on un grup de maquis llibertaris van morir lluitant contra el feixisme, franquista es tracta de Celedoni García Casino, i Enric Martínez Marín, dos companys més com Faceries i Antoni Franquesa van poder travessar la frontera, mal ferits i tot, això significava la llibertat.

I l’altre episodi fou el 1977 quan Agustí Rueda, fill de miners de Sallent, passa la frontera clandestinament per Banyuls, fou detingut i enviat a Carabanchel, Madrid, a on va morir de les pallisses dels seus carcelers.

Per acabar, voldria dir, que durant aquests dies, ens ha arribat a apassionar tant aquesta història tot i que és una història molt colpidora, i de vegades desil·lusionant, hem acabat per estimar molt a La Modesta i la seva gent totes les seves germanes, mare, i per descomptat el seu fill Josep Vinyet. I per això vàrem viatjar, amb la meva companya Olga, sa cosina Regina i el seu col·lega Joan, a Rabós per respirar ni que sigui un bocí de l’aire que, va respirar la Modesta i potser trepitjar, pels carrers del poble que tantes vegades va regirar amunt i a baix, moltes gràcies, Rosa M. Moret, per rescatar de l’oblit al nostre personatge d’avui, que bé so val i molt.

Sens dubte , és una història que val la pena llegir, si més no, com homenatge a les Modestes del món.

La Modesta de Rosa M. Moret  ed. Norfeu 2022 pàg. 197, 17 euros,

Manel Aisa Pàmpols