Associació «Territoris d’exili» Divendre 13 de gener a les 19 hores
a l’Ateneu Enciclopèdic Reina Amàlia 38
Raúl i Suno , presentant el projecte
Ahir vàrem gaudir d’una trobada d’amics i col·legues per donar la benvinguda a un projecte que comença a donar cos, gràcies a la idea de Suno fill de Liberto Sarrau i el projecte que la Joaquina Dorado li va transmetre abans de morir. Un Pis, un espai per retrobar-se amb els col·legues que viuen fora de la ciutat, però, sempre de pas poden tenir un sostre mentre tenen la seva activitat, a la ciutat sempre, parlant i arrelant al moviment llibertari. Així d’unes petites paraules de Raül Verdejo i Suno argumentant el nou projecte es va passar el documental «l’èxode d’un poble», carregat d’emocions, de derrotes però amb dignitat. L’Anarquisme d’un poble que va resistir al feixisme durant quasi tres anys i que per un moment va ser un poble que si va poder amb «l’exèrcit», els camps de concentració, el fred, els interrogants, les incerteses, la fam, d’un poble que va somniar en un món millor i va lluitar per ell, i potser avui encara hem de pagar.
Després en Raül i en Pep cantaren i tocaren la guitarra, amb força i convicció recordant a través de poema de León Felipe, i altres i per acabar sempre amb la guitarra de Raúl i veu màgica de la Mertxe que ens tenia captivats des de ja fa molt de temps, quan ens trobàvem en espai amb molta ànima, okupes o no, al Clot, Sant Andreu o on fos, que cal recuperar el seu espiri’t de revolta.
Ara retrobada la seva veu , tenia un públic entregat i entusiasmat, per totes les sensibilitats que s’arriben a construir en un petit espai en tan poc de temps.
Gràcies, moltes gràcies , per estar-hi allí a on el vuit del silenci s’omple d’emocions.
Associació «Territoris d’exili» Divendre 13 de gener a les 19 hores
a l’Ateneu Enciclopèdic Reina Amàlia 38
Teníem notícia d’aquest projecte ja fa uns quants anys, però no acabava de concretar-se perquè hi havia, entre una cosa i altra, pandèmies, i altres herbes, que feien difícil plasmar la idea, i ara per fi comença a prendre cos, d’alguna manera l’espiri’t de Joaquina Dorado aquella llibertària de dones lliures, que lluitaren fins al final dels seus dies, que estigué sempre molt a prop de l’Ateneu Enciclopèdic i de la seva CNT AIT, que portaren al cor fins al final, i en Liberto Sarrau, en fi, el proper divendres 13 de gener en Suno fill de Liberto ens explicarà amb detall el projecte que es vol arribar a desenvolupar a l’entorn de l’habitatge de Joaquina i Liberto a Barcelona, mentrestant una pinzellada per saber qui eren cadascú d’ells.
En definitiva convertit un lloc per estades temporals de militants llibertaris.
Joaquina Dorado Pita, va néixer el 25 de juny de 1917 al barri de Santa Lucia d’A Corunya, el 1934 arriba a Barcelona amb la seva família, pocs dies després dels fets d’octubre de 1934, i s’afilia al sindicat de la fusta i decoració que en aquell moment estava al carrer Rosal 33/35 en el conegut local de l’antic asiàtic i tot seguit troba la seva gent, de les Joventuts llibertàries del Poble Sec i és junta amb ells al local que tenien al carrer de Cabanes 33.
Durant la revolució i després la guerra estigué de secretaria de Manuel Hernández al sindicat de la fusta que va socialitzar el sector de la fusta i decoració, és a dir tot el sector, inclús aquell que participava en la construcció aleshores molt important.
El sindicat tenia aleshores la central del sindicat al carrer Diputació, «Consell econòmic de la indústria de la fusta socialitzada» i una de les seves seus també principal la trobem al carrer Tapioles 10 al costat de l’Església de Sant Madrona que en aquell moment segons n’explica el Pons Prades també del mateix sindicat de la fusta es convertí en un magatzem del sindicat de la fusta, com un petit espai al carrer Blai a on els mecànics posaven a punt els cotxes del sindicat.
Durant els fets de maig de 1937, ella, la Joaquina, va estar enfeinada pels voltants de la telefònica i anava amb els companys del grup «Luz i cultura».
Va sortir de Barcelona el mateix dia que entraven els feixistes per la Diagonal de Barcelona, un cop passada la frontera de França acaba en el camp de concentració d’Hautes Alpes. Uns dies després es refugia a casa de Paul Reclús a Montpelier i un temps després a Toulouse, a punt d’acabar la Segona Guerra Mundial i la premsa llibertaria ja té una mica més de llibertat , Joaquina demana saber a través d’una nota a la premsa, pels seus amics del sindicat de la fusta com era Joan Ripoll que fou el últim secretari de tresoreria del sindicat i les seves dues germanes de les quals desconeix la sort que han tingut.
El 1946 fa el seu primer viatge clandestí a Barcelona amb el grup «Tres de Mayo», el 24 de febrer serà detinguda a Barcelona i tancada a la presó de dones de les corts, surt amb llibertat condicional el 12 de gener de 1949, dos mesos després de nou detinguda quant intentava passar la frontera capa França ja no sortirà fins al 1951. … Després ella d’una manera o altra sempre estigue organitzada i en el moviment llibertari ja fos a l’exili , i de nou torna a Catalunya per alguna que altre missió amb el grup «Tres de Mayo».
Liberto Sarrau Royes, neix el 15 de juny de 1920 tenia l’ofici de mecànic soldador, llibertari del Clot allí amb altres coneguts joves llibertaris fundant «Los quijotes del ideal». Conjuntament amb Diego Camacho estaran durant un any a la col·lectivització agrícola de Cervià de les Garrigues a Lleida, a prop de Borges Blanques.
Els anys 40 després de passar per l’exili francés acaba a mitjans dels 40 arriba a Àfrica a prop de Casablanca , amb la seva companyia d’aleshores Electra, allí juntament amb el Company llibertari Querol formen un grup específic de la zona de Casablanca.
Després ja en 1945 a Barcelona amb Carballeira i Camacho organitzen les edicions clandestines del diari Ruta, també continua amb Joaquina amb el «Grupo tres de mayo» , el 1947 a partir d’una proposta seva canvien les sigles de l’organització que fins aleshores tenien o sigui el MIR passa a ser MLR (Movimiento Libertario de Resistencia) aquesta organització realitza una primera expropiació a la fàbrica «Casa Umbert» de Granollers , a l’any següent és detingut com a Alberto Sarrau Royes era el 13 de març i també cau el seu germà Joaquim que feia la revista «Ruta» a la seva impremta, va passar 18 dies a la comissaria de Via Laietana , el que podem entendre que cada dia era apallissat, sortirà de la presó el 1958.
Liberto Sarrau tenia el pseudònim de Liberto Raig.
Joan Llarch té una novel·la històrica sobre «el secuestro de la Hija de Franco» a la boda a Bèlgica de Fabiola y Balduino, en realitat es tracta d’una història verídica a on els seus protagonistes originals són Liberto Sarrau i Joaquina Dorado, que en el seu afany per la llibertat varen intentar segrestar a la filla de Franco.
Després ja en temps de transsacció en Liberto Sarrau i la Joaquina Dorado es preocupaven per la nostra formació com a militants i continuadors del seu projecte.
Manel Aisa Pàmpols
https://photos.app.goo.gl/8uWPj77araxqYqCy8
Libros Aisa 