para echar a andar en el recuerdo 1939-1975
de Manel Aisa Pàmpols y editado por ellokal
Presentación Miercoles 28 junio , a las 19 horas en Ateneu Llibèrtari de Gràcia carrer Alzina 5
Presentación jueves 29 de junio a las 18,30 horas a la libreria Rosa de Foc /FELLA Carrer Joaquim Costa 34
Presentació a l’Ateneu Llibertari de Gràcia, i a la CNT AIT de Joaquim Costa: Foren dues presentacions quasi simultànies, és a dir, com si diria, fer un esprint, abans de les vacances de l’estiu, tot i que ja veurem com es torna després d’aquest temps amb unes eleccions el pròxim dia 23 de juliol, que segurament, canviaran molts dels discursos, que tenim sobre la taula, de totes maneres, no cal anar-hi gaire junt, i em diuen que a Barcelona la nova alcaldia ja ha suprimit els departaments de medi ambient, i tot allò que està relacionat amb el canvi climàtic, i a canvi de nou els «lobbies» del pelotazo immobiliari tindrà el seu gran espai, tota la ciutat, per ells, la restà o sigui a la gent, en Colboni i els seus col·legues socialistes, ja ho té clar, que els doni per cul, l’important l’és PIB, i si, han de trepitjar algú , què es trepitja. (cap problema). Aquesta gent no sap fer altra cosa , no tenir cura d’aquest món.
Però, nosaltres hem vingut a parlar del nostre llibre , si d’allò que va ser, i ara mateix «no se le espera» , i sembla que poca importància té, ni tan sols pels mateixos llibertaris ni a les persones que ens envolta, les sensibilitats han quedat soterrades, mentre està tot acarnissat.
Parlo del llibre publicat recentment pel Lokal «Tiempo de generosos y cautivos anarquistas», en aquestes dues, presentacions, m’he dedicat a parlar una mica de les persones i també companys, d’idees, que van donar la vida, vist des d’ara, poc menys que per res, van ser com enganyats.
Així que a Gràcia, com a CNT AIT , el debat o millor dit la xerrada va anar-hi dirigida sobretot posar sobre la taula el context de l’època del primer franquisme , el seu odio a les persones que per un moment van plantar cara al feixisme, i van creure en la vida, i de què un altre món era molt possible. Després varem parlat tant en un debat com en altre, de les persones que el franquisme s’havia encebat amb elles, i especificar aquelles en què el feixisme, estava amb unes ànsies de matar increïbles, que va durar un bon grapat d’anys, i la resposta per dignitat d’una generació de joves llibertaris que no van tenir por del feixisme i es van enfrontar al pitjor dels somnis d’un món construït pel franquisme feixista que amb molt d’odi va matar tot el que va poder.
Així vàrem intentar començar a posar sobre la taula a companys anarquistes que van lluitar fins a l’últim alè de la seva vida, i vàrem parlar per exemple de Josep Domènec Avellanet , aquell noi de l’Hospitalet de Llobregat.
En Domenech Avellanet que es va passar bona part de la guerra al front d’Aragó el franquisme no va perdre el temps i el va tractar com un ferotge criminal fins al final imputar-li més de 200 persones assassinades, un despropòsit per un xaval que en aquell moment solament tenia, uns divuit anys, i que veiem uns articles a la «revista Ideas » del 1937 en què la seva preocupació sobre jove, està centrada en el treball i en l’acció sindical en el mateix treball, i molt poc sobre les patrulles de control de Barcelona que dit sigui de pas dir que fou en el primer període de la guerra segons l’historiador Pastor Petit en el moment en què menys acarnissament sobre l’enemic, es produïa en aquell moment, tot i que en aquell moment les notícies que arribaven des de Burgos posava en alerta , tota la mor que allí es produïa.
Avellanet fou doncs una víctima propicia d’aquell primer franquisme assassí, després altres noms com Pere Targarona, un personatge que cal reivindicar i reordenar la documentació que fins ara, tenim sobre ell sobra la taula, Targarona és un llibertari de les Joventuts llibertàries que juntament amb altres, als camps de concentració de França decideix que la seva lluita està a Barcelona Espanya, Catalunya i torna i l’única opció que li queda és agredir al feixisme, als empresaris falangistes, etc. Igual que el mateix Joan Arroniz un murcià de Gava que els anys 30 treballava a Clima Roca, després parlem de la «Unión de Juventudes Antifascistas» de les cases barates de Sant Adria i Santa Coloma de Gramanet, de Ramona Peralba Sala una de les poques dones afusellades al Camp de la Bota i acusada d’uns quants incendis d’Església. Altres grups que feien cops econòmics contra el feixisme i sobretot contra els falangistes, per exemple «Club Naútico Troya», o el grup del Passatge Vilaret, el grup de Pallares, i per descomptat el grup del Poble Nou , tot ells van fer més d’un cop a l’economia feixista, i van portar de corcoll a la policia comandada per Eduardo Quintela, en definitiva, el treball, és una investigació en format cronologia del dia a dia en el qual, l’objectiu d’alguna mena és recuperar el nom i cognom dels generosos anarquistes que van donar la seva vida, d’una manera altruista i per la dignitat de tota una generació. Esperem altres presentacions que ajudin a completar aquest ventall de noms i fets i que aquest es coneguin d’una manera més general perquè tota aquella gent tingui el nostre reconeixement
Gràcies a tots aquells que van acudir a les presentacions realitzades fins ara, tant a l’Agora Juan Andrés Benitez, com a l’Ateneu Llibertari de Gràcia, i a l’estimada CNT AIT de Joaquim Costa i res més continuem a la següent. Us espero amb noves aportacions
“Que su nombre no quede en el olvido”.
Manel Aisa Pàmpols
Libros Aisa 