Libros Aisa

Sortint al pas d’errors històrics

Ada Martí Vall una dona anarquista i molt activa durant el temps de la republicà i sobretot durant la revolució espanyola.

escrit de Manel Aisa Pàmpols
 
Escrit aquest article perquè per internet observo que les pàgines llibertàries que recullen biografies d’anarquistes cada vegada la diuen més grossa amb la figura i persona  d’Ada Martí Vall, els errors, que de mica en mica es van multiplicant.

Per Internet corra una tal Maria Concepción Martí Fuster com Ada Martí i no és pas la nostra Ada Martí, aquesta Martí Fuster no té res a veure amb la nostra Ada Martí, aquesta Martí Fuster va néixer al carrer Petrixol de Barcelona l’1 de juliol de 1915 i era filla del que fou alcalde de la Floresta/ Sant Cugat durant l’ etapa franquista, o sigui la noia aquesta va tenir una llarga vida amb visites regulars al Liceu durant la seva joventut i va morir al vol de 2010 al 2014, vaig tenir la seva necrològica però ara no sé pas a on la tinc.

 Per lo tant és hora de descartar aquest nom i deixar de relacionar-lo amb Ada Martí.  

Concepció Martí Vall va néixer d’una família humil al Passatge Pont de la Parra 3 baixos fins que obrint la Via Laietana, la família va marxar al carrer a viure al carrer Unió 9, 4 planta 1er,almenys el 1930 encara vivia allí.

I recordant que el 1909 a Barcelona es va incendiar el convent de les Carmelites del Carrer Hospital, el convent fou reconstruit a la part alta de la ciutat i allí entre carrer Hospital i Plaça del Padró entre els anys vint i inici del 30 es va construir l’Església del Carmèn i el carrer Obispo la Guarda a on els pares d’Ada Martí s’instal·laran com a porters de la finca d’Obispo Laguardia 12.

Era un edifici nou de l’any 32, a on es va edificar tot el carrer de nou també part de la plaça del Padró i a la Riera Alta.
En aquell moment el que saben és que els  amics de Joventut i adolescència d’Ada Martí  estudiaven a l’Escola del Treball hem buscat allí i no hem trobat cap indici que estiguis ella estudiant en aquest indret del carrer Urgell, també hem de dir que en aquell indret la majoria de classes eren de professions manuals, i potser l’única opció, fous les classes de francès que sabem que ella va estudiar, però no podem afirmar a on encara que com veure hi ha altres possibilitats.

Sabem que no va anar-hi a la universitat perquè era d’una família humil tenia una germana i un germà, però bastant més grans que ella, que a penes es relacionaven tan sols el seu germà mitjà (una mica, però no massa).

Arribem a la conclusió de què va estudiar igual que Eduard Pons Prades a l’Escola Labor del carrer la Cera 51, a la cantonada amb Reina Amàlia a on tenia com a professor a Albert Carsí i a Oliver Branchelfd. També hi havia algun altre escola al carrer de Ponent que ara no tinc el nom a l’abast també de joveneta estava a l’ateneu femení Liceu francès que portava Aurora Bertrana a on aquí si, és molt probable que aprengués francès i l’Ateneu Enciclopèdic a on participava de tots els actes diversos del moment.

En l’etapa revolucionaria ella amb la seva ploma carregada de vitalitat, feia sovint de periodista per bona part de les revistes en aquell moment de l’àmbit llibertari com «Mujeres Libres», «Mi revista», la «Solidaridad Obrera», fent article entrevistes de campanya al front d’Aragó o a la rereguarda de Barcelona. Publica abans un parell de «novelas ideales » de la família Urales.

Hem de dir que ella mateixa tot i que va col·laborar i escriure sovint a la Revista «Mujeres Libres» mai va estar afiliada a l’organització, perquè no ho va considerar necessari, ella, implicada amb les Joventuts llibertàries i l’Ateneisme ja tenia prou i no era necessari una organització de dones simplement, tot i els enfrontaments que tenia amb altres companys.

A l’exili va tenir dos fills el primer Frédéric que portava el nom de son pare, ella volia educar els seus fills sola, però econòmicament no podia, el company va marxar de París acabada la guerra mentre que ella es va quedar, buscant treball, volia treballar de periodista o en una guarderia, però no va aconseguir cap dels seus objectius.

Va sobreviure passant moltes penalitats inclús perquè els companys, molts d’elles li van girar l’esquena, perquè es va casar amb un Baró Danès  que els companys anarquistes sospitaven que fos alemany.

Inclús va haver de deixar els seus fills en un orfenat amb les monges per el qual tenien una vida catòlica.

El seu fill va morir a París en una operació d’amigdalitis, per el que va agafar una gran depressió.

La seva filla Claude que havia nascut el 24 de setembre de 1952 era filla d’Ada i de Roland , però una vegada morta Ada es va fer càrrec de la filla Claude en Frédéric Sylveire Schoeder que aleshores vivia en el camp, era el Baron de Osten, El pare natural de Claude fou com hem comentat abans  Roland, però que mai es va fer càrrec de la seva filla, per el que sempre va considerar el seu pare en Fréderic igual que el seu germà Frédéric .

Roland (Boris) fou un bohemi que desapareix de la vida d’Ada, però li deixa una “Boite” del Sena per poder defensar-se per viure dels llibres i postal que arriba a vendre.

Encara Ada Martí va tenir altre companys Georges Villas que vivia aleshores amb ella en el moment del suicidi.

Claude Schoeder Martí, va morir el 23 de maig de 2006 a la ciutat d’Essen Alemanya a l’edat de 55 anys per càncer.

En el testament de Diego Camacho em va deixar entre altres coses, encarregat a Manel Aisa Pàmpols per tirar endavant el projecte d’edició de la biografia d’Ada Martí. 

Més informació a Ada Martí Vall El sueño de la conciencia Libre Manel Aisa Pàmpols Col•lecció Històries del Raval Barcelona 2019 106 pàg. 4 €uros venda en el Lokal de Barcelona

En el París okupat pels Nazis vivía amb el seu company Baron d’Osten -Sylveire- per això els anarquistes no s’enfiaven d’ella.

certificat de l’ajuntament de Barcelona a on va néixer en el llibre d’actes  (657) consta que era a Pont de la Parra 3 Baixos 29 de juny de 1914.

Manel Aisa Pàmpols