Avui uns quants llibertaris, han volgut, fer memòria i recordar, a Ramon González Santmartí, «el Nano de Granollers» nascut el 1920 que va morir en un enfrontament amb la policia franquista el 13 de juny de 1948, al carrer Tallers cantonada Vandonzella, davant mateix de les rotatives del diari la «Vanguardia» que probablement no es va fer càrrec que aquella notícia.
Ramon González Sanmartí feia poc que de nou havia sortit de la presó, ja que el 30 de setembre del 46 havia estat detingut amb un vell conegut com era en Teófilo Navarro, que anys més tard tractaríem de forma directa juntament amb la seva companya Blanca.
Bé, aquell 13 de juny de 1948, de nou per Barcelona preparaven una trobada de les Joventuts llibertàries del moment, amb Raúl Carballeria i , Tomàs Gracia Ibars, «Víctor Germinal o García», la reunió o millor la trobada d’aquell bar era per tirar endavant la publicació de la revista «Ruta» encara que al mateix temps feien també el diari «Tierra y Libertad» i «Solidaridad Obrera», i probablement també preparaven alguna acció per finançar les edicions, sempre tocant el crostó del capitalisme més ranci i falangista.
Però el cert és que la policia, ja venia seguin els passos de les Joventuts llibertàries, així és com Eduardo Quintela i Antonio Polo donaren l’ordre d’actuar a la seva gent i l’enfrontament al carrer Tallers cantonada Valdonzella amb bon grapat de policies, va ser molt seriós, tant que allí mateix va caure en Ramon González Santmartí «El nano de Granollers» mort a l’acte, els altres companys van poder fugir pels carrers estrets del districte V .
El nostre company de l’Ateneu Bernard Muniesa, que vivia aleshores molt a prop del lloc dels esdeveniments m’explicava amb freqüència aquesta història, i recorda que estan al balcó de casa seva de ben petit, va veure dos joves, que anaven disparant les seves pistoles i enrere la policia es parapetava intentant esquivar les bales.
Després Raúl Carballeria el 26 de juny de 1948, la policia localitza a Raúl a la muntanya de Montjuïc al barri de barraques de can Valero a on Raúl resisteix i t’ha raïa a la policia fins a l’últim cartuxo que guarda l’última bala per si mateix, posant fi a la seva vida.
S’acabava així el somni d’un revolucionari com era Raúl Carballeria que tenia l’àlies d'»Aramis» com recordant les històries dels tres mosqueters.
Mentrestant en Tomàs Gracía Ibars «Víctor García» posava terra per mig i podia arribar a França.
La revista «Ruta » que més o menys havia tingut una continuïtat des de 1944, 45 fins al 48 , encarregant-se de la seva edició en diferents etapes des de Josep Lluis Faceries, Raúl Carballeira, Amador Franco, Liber Forti, Liberto Sarrau i Joaquina Dorado, després d’ells la revista ja amb una nova numeració, és a dir, va comença de nou, pel número 1, apareixerà l’any 1955.
En l’acte d’avui han pres la paraula el Lluís Guix de Granollers, en Ricard Vargas Golarons i el cantat Jaume Arnella. Ha estat un acte senzill però, com sempre carregat de vida i emocions.
Salut i molta anarquia, en record d’aquella gent que dona la vida per un món millor.
La placa s’ha col.locat a la façana del núm 48 del bar Libertaria .
Manel Aisa Pàmpols
Libros Aisa 