Libros Aisa

per Manel Aisa Pàmpols

El passat divendres 3 de maig, vaig anar-hi a can Batlló per assistir a la xerrada debat d’¿On van les inversions municipals en aquesta ciutat? A on hi havia una taula amb gent d’ECVA Can Batlló; Grup d’habitatge de Sans; No a la copa Amèrica; i No ens vendreu la Moto.

Més o menys després del meu recorregut durant tots aquest any , el fet que avui dia un ajuntament amb un govern Socialista li nega la sal i altres coses a una entitat autogestionària pels mateixos veïns no em sorprèn massa, els polítics sempre han traït el poble, i els sociates que no arriben ni a socialdemòcrates, són especialistes en aquesta feina, que estan (diguem) al cantó d’aquesta «barricada de Charanga i pandereta» saben molt bé, sabem que s’omple la boca sobre «progressisme» i izquierdisme», però que cada vegada té menys recorregut, no van fer els deures en el moment que tocava, (Transició com els marxistes) i ara tenim a la porta a punt d’entrar a saco, un altra vegada el franquisme de guant blanc.

Bé, can Batlló, no tindrà el pressupost que es mereix , ni el pacta per què senzillament aquesta gent, ens volen fora, i fastiguejar-nos tot el que puguin, amb els obstacles burocràtics o enviant quan calgui als seus mercenaris.

Caldrà estar en guàrdia, i construir xarxa perquè tots els projectes ja dissenyats al voltant de Can Batlló tinguin una sortida autogestionària i amb l’embranzida d’un veïnat compromès amb el projecte.

Després parlaren la gent del sindicat de llogateres de Sans, bé sempre recordo, quan vaig fer el meu treball de recerca de la «Vaga de lloguers del 31» tot i que crec, que avui dia, en referència amb aquella època, la dreta, el capitalisme s’ha passat més de tres poble, és una vergonya, el nivell d’especulació que hi ha avui dia, en el tema de l’habitatge a ciutat com Barcelona, i aquells que s’omplen la boca de socialisme, de socialdemòcrates i que diuen estar a l’esquerra, fan riure, perquè, busquen les quaranta mil estratagemes per fer veure que volen reglamentar una cosa que resulta irrepresentable, perquè per moltes lleis, o pisos que en facin, tot en un colador de mentides per evacuar a les persones, que un cop i altres creuen que, amb aquesta història del Turisme sortiran de les crisis permanents en què s’han instal·lat dins la pobresa. En fi, el lloguer, l’habitatge és el malson de la majoria dels treballadors d’aquest país i d’altre segur, també, però la dinàmica del capitalisme, encegada, en el seu afani de recaptar més, són tan assassins que acabaran menjant la seva merda, quan ja no els quedi més mercenaris.

La lògica d’un món millor, un món entre iguals, està molt lluny d’aquesta societat del benestar que ens parlen, ara tots els partits, perquè som uns privilegiats, i segurament encara hem de donar les gràcies aquest capitalisme per estar en l’entorn del dit primer món, encara que cada vegada més a prop de trepitjar les clavegueres, com sembla que volem que acabem, i si no és així, amb el tema de buscar un enemic per les ganes que, tenen de fotre bombes guanyar més diners i de passada treure’s uns quants dels amants de «todo por la patria», fa molta pena, però sembla que, volen matar uns quants de nosaltres com ja estan passant a Gaza o a Ucraïna, Sudan i altres indrets de l’Àfrica, aquesta vegada per aquí va de debò, i parlant obertament de les armes i jo què sé.

Però, quan segurament solament cal preocupar-se-hi per l’entorn i observar el planeta i seguir les seves directrius, és a dir , allò que t’està dient la natura, que ja porta molt de temps indicar-nos per on caminar, quina direcció prendre. Així i tot, «no hay tu tia» els dirigents aquells que volen viure amb l’esquena dreta amb el nostre vot.

En fi, mentre existeixin els especuladors , aquells que volen viure de renda, i mentre les famílies no pugui pagar-se-hi un lloguer, (normal, vol dir no especulatiu) un 20% del seu sou, ja crec, que és molt.

Avui dia les famílies necessiten més d’un sou per poder tenir un sostre, en una verdadera ignomínia, com un assassinat, que limita la vida dels teus d’una manera bestial.

Després la gent que porta endavant el «No a la Copa Amèrica», no és un caprici, dir no a un esdeveniment, el que significa aquesta Copa Amèrica la trobem en la gentrificació a destall de les persones, sobretot aquells que viuen al costat del mar, «Barceloneta» i els entorn de la ciutat més propera, i tot això orquestrat un com més pels socialistes, que també tenim camuflats a casa nostra (entre els dits anarcos), bé aquesta copa Amèrica de Vela que ja d’entrada costa 55 milions d’euros, com una paga i senyal, per després continuar omplint el forat amb els impostos de la nostra gent, dels passerells obrers com dèiem començarà,  el 22 d’agost i acabarà el 27 d’octubre.

Aquest ha estat declarada un esdeveniment d’interès públic excepcional, això implica una entrada de lliure circulació per tots els capitalistes curiosos per aquest tema amb vaixells de tota mena amb uns avantatges fiscals descomunals, per tot allò que decideixin fer amb els seus vaixells, amb cotxe d’alta gamma o el que sigui, en un període de canvi climàtic que se’l passen pel forro automàticament, a on la ciutat es convertirà en un parc temàtic, per tots aquells que no sabem què fer amb els seus diners, però ara, a sobre volen que li paguem la festa, el port vell, les pistes de tenis, i per descomptat els camps de golf del voltant, total això l’únic que portarà és més desequilibris socials, més merda per la ciutat , més contaminació i un deute que es triplicarà per 10, això ja es va veure a les ciutats que van decidir celebrar anteriorment aquest esdeveniment inoperant, solament per satisfer a les classes altes de la societat mundial i els seus «divertimentos», i tindrem feina per retornar-la la pasta que ens trauran, això a costa d’escora un cop més als que tenen un treball, que al final de mes reporta, a la majoria dels casos un «souet». Per acabar «la guinda» la va posar el Company de «No ens vendreu la moto». Referència el circuit de Montmeló , i el que representa aquest forat negre per les arques de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, des de ja fa un grapat d’anys, simplement per presumir d’un circuit de Fórmula 1 o de les motos que donant voltes i més voltes per gastar benzina, tontament i que no van a cap lloc, els detalls eren immensos i tot és per mantenir el prestigi hipotètic, col·locar la ciutat de Barcelona al Mapa, quan segurament aquests Mapes, que aquesta gent volen marcar haurien d’esborrar-se. Les proves i manifestacions que aporta el company de «No ens vendreu la mota» foren amples, assenyades i molt directes en el sentit de la poca repercussió econòmic que reporta, entorn de Granollers i altra localitat de l’entorn, ni tan sols a la ciutat de Barcelona. És simplement un malbaratament per prestigi de  no sé. I un forat negre sense fons. 

El divendres 3 de maig de Can Batlló vaig sortir atabalat perquè d’alguna manera em reafirmo en tot allò que devíem poder fer des de la nostra trinxera per corregir aquest despropòsit dels teòrics organitzadors de la nostra vida social, quan en realitat, són directament els nostres enemics, «els polítics» aquells que ens volem malament i solament s’aprofiten de la nostra desorganització. Sens dubte aquest país, la democràcia no existeix , mai ha existit i cada vegada està més clar, mentre no recuperem alguna cosa, per exemple , l’espiri’t de supervivència, que cada vegada necessitem més saber a on està el límit , perquè ara sí que tenim enemic. I aquest és el que ens governa, perquè ens amenaça amb els que vindrà si no els fem cas, i resulta que aquí ningú s’ocupa dels veritables problemes, de la vida de la gent, i sens dubte és la gent qui es,  haver de preocupar dels seus problemes , individualment i col·lectivament, així doncs cal plantar cara a aquesta democràcia.
Sí, el divendres 3 de maig de Can Batlló vaig sortir una mica atabalat de tant despropòsit que actualment hi ha , i que els polítics han fotut dins les nostres vides
perquè d’alguna manera em reafirmo en tot allò que hauríem de poder fer, des de la nostra trinxera per corregir aquest despropòsit dels teòrics organitzadors de la nostra vida social , quan en realitat, són directament el nostre enemic, «els polítics»»i els funcionaris polítics «aquell que ens volem malament i solament s’aprofiten de la nostra desorganització. Sens Dubte aquest país, la democràcia no existeix , mai ha existit i cada vegada està més clar, mentre no recuperem alguna cosa, per exemple , l’esperit de supervivència, que cada vegada necessitem més saber a on està l’enemic, més que res, per buscar els afins i una mica d’oxigen.

I aquest que ens governen, perquè ens amenaça amb el que vindrà, si no els fem cas, i resulta que aquí ningú s’ocupa dels veritables problemes, de la vida de la gent, i sens dubte, és la gent qui es té per a preocupar dels seus problemes , individualment i col·lectivament.
Però per al moment cal molta pedagogia, així doncs, cal plantar cara a aquesta democràcia, que no existeix. En definitiva , necessitem recuperar l’alegria per plantar cara aquesta gentussa del capitalisme.

Bé això és el que crec. Salut

Manel Aisa