Bé un cop més amb l’amic Josep Lluís Oyón ens hem trobat a l’Ateneu amb un grup concorregut de socis del mateix per parlar de l’habitatge, de l’ahir fins a l’avui, posant l’ànima en el projecte que avui dia t’entre cella i cella el sindicat de llogateres, per què entre altres coses ja hi ha prou de robatori dels multi propietaris, que a cada volta, volen més i més i mai en tenen prou. Total uns pocs viuen a costa de l’esforç de molts.
Bé, vaig començar jo parlant, des de les primeres mirades d’un personatge tan interessant com fou Joaquim Costa, aquell aragonès de Graus, que fou una de les primeres persones almenys a l’estat espanyol que va tenir una mirada crítica per l’habitatge dels obrers a la Primera revolució industrial a ciutats com Barcelona els anys més o menys de 1867 en el moment de l’exposició internacional de París i dècades posteriors, després destaca que tots els conflictes a la ciutat com per exemple la vaga general de 1902 a Barcelona a on la ciutat hi ha nombrosos desnonaments, etc. en acabat la persecució, governament de 1904 amb un bàndol del governador civil de Girona posa’m en guàrdia a tots els alcaldes de la província per frenar una iniciativa dels grups anarquistes que estaven lluitant per fer una vaga de lloguers ja el 1904, que es va quedar, en projecte .
També calia destacar-hi la Barcelona de la Gran Guerra (Primera Guerra Mundial) a on Barcelona es converteix en l’epicentre de totes les tendències d’Europa, a tots els nivells, culturals, empresarials, econòmics, i d’espionatge i contraespionatge, que provoca una inflació galopant que no permetia viure.
Així a la ciutat vàrem tenir dues vagues de subsistència, el 1916, 1917, que propiciaren que el 1918 a Barcelona aparegué «Unión de Inquilinos» que tenia la seva seu al carrer Cadena núm. 21 de Barcelona ,
allí dones com Amàlia Alegre, Lola Ferrer, Rosario Dolcet, Libertad Rodenas, Amors Archs, seran de les primeres a tirar endavant les noves lluites, davant les injustícies del seu moment.
Després ja relatarem la Vaga de 1931, resen aterrada la Segona República, que no va tenir un recorregut fàcil, per acabar en Josep Lluís Oyón , aportant dades i percentatge del preu del lloguer i dels sous dels obrers d’aquell moment, per acabar amb els percentatges molt elevats que a partir dels anys setanta i l’obligació de comprar l’habitatge als nou arribats a la perifèria i a nou barris de la ciutat com per exemple Bellvitge, Ciutat Meridiana, Llefia, Verneda, etc. que van donar peu a què els percentatges d’aquell moment canviessin moltíssim a la ciutat de Barcelona.
Durant el debat, moltes reflexions per allò que significa l’especulació, i els preus dels lloguers avui dia desorbitats que dona peu a una contínua precarietat cada vegada més gran de la majoria de la població per la qual , parlant de la convocatòria del pròxim dia 23 de novembre s’entén com una reivindicació molt justa i assenyada, que esperem que posi fi a una bestialitat del sistema pervers que vivim.
Sistema, que premia en damasià els especuladors en contra de les persones que sostenen la dinàmica i el pols del país, com a poble que aspira a créixer però que amb l’estrangulament de la usura del dit «mercado» que dia a dia escanya a tota família.
Gràcies als assistents i a la gent de l’Ateneu de Gràcia per posar el seu gra de sorra en aquest tema tan espinós per moltes famílies de l’entorn.
Manel Aisa
Libros Aisa 