Tot i que avui ens hem trobat a Montjuïc davant les tombes de Ferrer i Guàrdia, Ascaso i Durruti, és un acta de memòria, per no oblidar aquella generació que va ser capaç de vèncer el feixisme, encara que fou per un curt temps, no importa, l’important és viure, el moment, viure, compartir, i que aquesta mena d’actes, serveixin a noves generacions que tenen el deure de preguntar, i esbrinar quina son les seves arrels, d’on venim i què podem fer per no oblidar, tot allò que va ser, i que d’una manera o altra, necessitem que es conegui, no és, puix que un cant litúrgic més, podem afirmar que és, un acte de memòria, un acte de pedagogia, que algun dia haurà de donar els fruits, als quals està destinant en aquest món salvatge, ja que la nostra civilització o endreça el seu rumb o no hi ha cap civilització que superi el caos total del capitalisme Burguès actual, amb les seves angoixes, guerres, genocidis, i la destrucció total, capa a on camina. Per això digui qui o digui, «Portem un món nou dins els nostres cors».
Després d’algunes absències, que han caigut del cartell, sense saber tots molt bé per què.
L’acte tot i ser un matí complicat a Montjuïc, per diversos esdeveniments aliens al nostre(no era fàcil arribar) hi havia prop d’unes 70 persones, que han gaudit del moment.
Antonina Rodrigo, ha presentat l’acte i a deixar clar, com va anar de fer aquell l’acte organitzat fa pro de 30 anys per les dones llibertaria con Joaquina Dorado i Concha Pérez, i ella mateixa, veien com desfilaven pel carrer uns falangistes reivindicats aquell dia a José Antonio i al mateix dictador també mort aquell mateix dia amb diferents anys, destaca l’Antonina que sempre foren elles, les dones , sense banderes sense simbologia, simplement amb la seva actitud rebel i revolucionàries, les que les van portar a fer, i resistir amb aquest acte.
Després en Xavier Bou de l’ateneu llibertari de gràcia, en una al·locució magnífica ens parla del moviment llibertari aquell barri de gràcia, que, tot i ser un barri avui dia conegut com a Burguès, té un passat molt obrer i destaca, els espais llibertaris que encara forment el teixit de resistències llibertàries de la zona, a la seva gent en aquell indret, Ateneu Llibertària del carrer Alzina, Rosa de Foc, El Bancexpropiat, o l’Hort de Ca la Trava. 4 espais de resistència, que donant vida a les idees llibertàries. I Aprofita per recordar a Abel Paz i a Ada Martí Vall .
José Luis Ruiz Castillo, el Company de la bona amiga Llum Ventura va llegir dos poemes un d’ells dedicats a la mateixa Llum Ventura, una dona que va fer molt per aquest acte durant molt de temps.
Després l’Antropòloga Maria Carballo López en farà una molt encertada reflexió sobre el perquè d’aquell acte i el seu significat, que té el seu principal objectiu en ser un acte de memòria , sí , però també pedagògic, per portar el coneixement i la curiositat a noves generacions, i despertar en ells quines són les seves referències.
Per Acabar Manel Aisa, va tenir temps de recordar , algunes de les dones que també van col·laborar en aquell acte durant molt de temps, com eren Antonia Ujeda, que ja en l’etapa del franquisme i en clandestinitat netejava les tombes i deixava el seu ram de flors, quan les tombes, era poc més una làpida de fonaments sense cap inscripció, o Doris Ensiguer de la CNT Joaquim Costa que sempre estava a punt col·laborar aquell dia, o la mateixa Valerie Powles la nostra companya del Poble Sec. Un recordatori sobre el genocidi que significa ara mateix a Gaza, que ens deixa sense alè, i ens descobreix les nostres limitacions i també el genocidi que tingui efecte sobre el moviment llibertari durant el franquisme del 39 al 76, per acabar recordant a Federico Arcos també de «los Quijotes del Ideal» com Liberto Sarrau o el mateix Diego Camacho i la mort de Raúl Carballeira 26 de juny de 1948 a Montjuïc , concretament a Can Valero i acta seguit llegeix un poema.
Per acabar un Company de Badalona llegeix un poema publicat recentment a la revista llibertària Orto i Juan Anton va fer un recordatori sobre José Cuevas un dels homes condemnats i represaliat pels fets de la sala de festes Scala el 1978.
Per acabar amb la cançó de «A les barricades » a capela i els companys de l’Ateneu Llibertari de Gràcia oferien un vermut per Brindar per la vida i la dignitat de totes les vides, mentre els companys s’interrelacionaren entre ells.
Salut i Anarquia.
Manel de Sucre i Cortiella
Raúl Carballeira 28 de febrero de 1918 , 26 de junio de 1948 (Montjuïc , Can Valero) del grupo de juventudes libertarias “Los quijotes del Ideal” conocido en clandestinidad por “Aramis”.
Segaron tu cuerpo joven,
Ráfagas de metralla.
Aún te quedaba un soplo;
Un soplo y una bala;
Y tu mente, corcel ligero
Galopando en el aire,
En tarde de junio cálida,
Estalló bajo tu impacto.
Grito, y grito con fuerza.
Grito con fuerza, hermano:
Pues jamás lograron
Encadenar La idea,
Ni amordazar La Palabra.
La palabra que expresa,
De las ideas, el alma.
Somos martillo de acero.
Iremos martilleando.
Cada palabra, un golpe;
Cada golpe, una chispa:
Cada frase, una llama;
Y en fuegos de palabras,
Antorchas de La idea
Alumbrando tinieblas,
Proseguir en la ruta
Con albas de verdades.
Federico Arcos (leído por Manel Aisa , el 19 de noviembre de 2023 delante de la tumba de Ferrer i Guàrdia, Ascaso i Durruti)
Libros Aisa 