La vaga de lloguers de 1931 a càrec de José Lluis Oyón i Manel Aisa
Ahir a l’Ateneu Cooperatiu La Base, vàrem tractar d’interrelacionar aquella vaga de Lloguers de 1931 amb la situació actual, és a dir, que podem recollir d’aquella experiència llunyana, però que aleshores cada vegada ens resulta més pròxima, en el sentit d’en aquell moment quin era l’actiu de la situació social en crisi econòmica d’aquell moment i l’actual despropòsit especulatiu que reina avui dia, amb unes reflexions que beneficiant espectacularment a un percentatge molt reduït de persones que s’aprofiten de la conjuntura actual.
De l’ahir a l’avui, entenent que era el Sindicat de la Construcció de la CNT AIT en aquell moment, però sobretot el paper organitzatiu que va tenir “El Comité de Defensa económica” d’aquell moment que va fer la seva difusió pels barris de Barcelona, als límits de la ciutat, el que avui entenem per àrea metropolitana, i les seves intencions de negociar amb els sectors fàctics de la cambra de la propietat, que es van negar des de primer moment, a tenir en compte la situació econòmica dels obrers en un context de crisis a on la majoria d’aquelles persones no tenien cap ingrés, després d’una vaga que fou un moviment d’insubmissió i que l’estat amb la figura del governador civil va entendre com una provocació allò que va propiciar una forta repressió, que va donar pas a l’assalt del sindicat de la construcció i la detenció de més de 90 obrers de la construcció de Barcelona sindicats a la CNT AIT.
Mentre que Santiago Bilbao un dels hòmens claus d’aquell “Comité de Defensa económica” donava per bona aquella vaga en la qual les famílies barcelonines en un bon percentatge havien estalviat uns 12 milions de pessetes que havien servit per a les famílies que havien alimentat i vestir als seus fills.
Així doncs, ara, en un context diferent, però cada vegada més insuportable, en el qual ja no hi ha raó perquè la usura dels especuladors continuï d’una manera desorbitada, cal que tant la PAH com el sindicat de llogateres, siguin protagonistes d’una nova situació que doni l’oportunitat de racionalitzar la vida de les persones amb uns lloguers per l’habitatge molt més raonables i menys agressius.
No és un acte revolucionari, sinó simplement retornar el seny a una causa esbiaixada per retornar a una casella de sortida, per desenvolupar una vida plena a la majoria del poble i no tant a una minoria de privilegiat usurers i espavilats especuladors.
Gràcies a les persones que van assistir a l’acte a l’ateneu cooperatiu la Base, a la gent del sindicat de llogaters de Poble Sec, i al sindicat de Llogateres de Barcelona, així com a Josep Lluís Oyón.
Salut
Manel Aisa Pàmpols
Libros Aisa 