Presentació de «Tiempo de generosos y Cautivos Anarquistas» , i «La Huelga de alquileres y el Comité de defensa económica, Barcelona 1931» de Manel Aisa i editats els dos llibres pel el Lokal de Barcelona
En un sopador, abans de sopar i celebrar el cumple d’un dels companys que ronda per la Revoltosa vaig tenir temps d’acompanyar al company Janot en la presentació de dos llibres, i posar en context dos moments de la història d’una ciutat que ara, evidentment està en altra pantalla, i camina, de vegades contra direcció, és a dir, en contra dels seus ciutadans.
Bé a la Revoltosa i davant més o menys d’una trenta de joves, vaig poder presentar i parlar de «Tiempo de generosos y cautivos anarquistas», explicar una part de la història que molts dels concurrents en aquell espai no en tenien ni idea. «para echar andar en el recuerdo» , el subtítol del llibre, no és res més que almenys entenguem que res a estat fàcil arribar fins aquí, i que altra gent, «Els generosos anarquistes» van lluitar en condicions molt inferiors i plantar cara a tot un sistema de repressió que no és fàcil, sí, el llibre, va de lluites, d’una cronologia de fet, que van propiciar els anarquistes durant els anys de 1939 fins al 1976, és una etapa molt convulsa, de molta misèria, però aleshores, hi havia gent -la nostra gent- que es fa enfrontar a la Bèstia, amb majúscules que són aquells que havien guanyat la guerra gràcies al feixisme que hi havia temps abans a tota Europa, recordem l’Alemanya nazi, i les camises pardes del feixisme italià, sense l’aviació italiana amb base a Mallorca o la mateixa aviació Còndor que propiciaren un gran avantatge a les tropes franquistes que van acabar guanyant una guerra, en la que tothom va perdre alguna cosa, i els republicans més i els anarquistes encara molt més, en fi, posar en alerta aquelles noies i nois, que en aquesta ciutat, en aquest país vàrem tenir una o dues generacions de joves que no van acceptar perdre una guerra o almenys, ells es van veure capaços de continuar lluitant amb tot el seu alè, fins que molts van ser afusellats al «Camp de la Bota» en aquesta Barcelona (ara de disseny) i els que van tenir una mica més de sort van patir condemnes de 20 i 30 anys de presó. Així doncs, cal tenir memòria i almenys saber que va passar com diu en la contraportada del llibre «Que su nombre no quede en el olvido».
Després i aprofitant la conjuntura d’aquesta convocatòria que dona aquesta manifestació que el dissabte 23 de novembre ens invita a sortir als carrers de Barcelona per veure com està el tema dels lloguers avui dia , «La huelga de alquileres y el comité de defensa económica Barcelona abril-diciembre de 1931 Sindicato de la Construcción de CNT», així que breument vàrem tenir l’ocasió de parlar d’aquella vaga, de com vivia als vols de la Primera revolució industrial i com això va anar-hi canviant una mica, no massa a través del temps, els intents llibertaris ja en 1904 a Catalunya que qüestionaven tot el que era els lloguers dels habitatges i com va ser perseguit per les autoritats governamentals, després la Primera Guerra Mundial, Barcelona com epicentre d’Europa amb els sectors industrials sobretot del Tèxtil , el Metall i la Química, la inflació dels preus dels aliments o del mateix habitatge, molta gent vivint en Barraques, l’emigració el gran creixement de la ciutat en aquells primers 20 o 25 anys amb l’arribada de quasi mig milió d’habitants després la construcció de la gran Barcelona de l’exposició de 1929 i finals més la crisi , el paro forçós l’arribada de la República el catorze d’abril de 1931 i la pretesa democràcia, «El Comité de Defensa Económica» que tractava d’organitzar una entitat per pactar a la baixa els lloguers de la ciutat amb la cambra de la propietat i amb els nous polítics arribats a una república, diuen que democràtica, a on es va arribar a prohibir qualsevol fullet o propaganda impresa, que fes referència a la rebaixa dels lloguers. En fi, una vaga que poc més o menys la podem situar entre juny i novembre de 1931, però que en alguns indrets com les «cases barates» van durant bastants mesos més o en algun indret inclús anys.
Mentre en Santiago Bilbao en una de les entrevistes que va tenir va dir, referint-se al cap de cinc mesos de la vaga, de juny a novembre va dir que havia estat un èxit, ja que les famílies havien estalviat uns dotze milions de pessetes que havien de servir per donar a menjar i vestir als seus fills i que era uns diners que no havia anat a parar a les butxaques dels caseros.
Després el debat va anar-hi en la direcció d’avui dia, els fons voltors i com plantar cara, aquests desajustos econòmics que tant afecta les famílies del país, i que no fan més que empitjorar les vides de les persones, i focalitzant sobretot la propietat privada i el seu origen, però sobretot la multipropietat que solament té el fi, especulatiu i això va inclús en contra del que és col·lectiu. Del projecte de construir una comunitat.
Manel Aisa Pàmpols

Janot que va fer els honors d’iniciar l’acte i en Manel Aisa