Ahir 13 de març xerrant aquell Barcelona anarca, al cafè de l’òpera, organitzat per Cercle Català d’Història , parlarem del Baró de Koenning, de Bravo Portillo, dels Germans Rodenas, de la construcció de la societat paral·lela, de Bruno Lladó, d’en Seguí, de la Vaga de la Canadenca, de Mister Pearson, de la resposta patronal amb el Lock out per portar la fam a les cases dels obrers, de la «llei de fuges», de la Primera Guerra Mundial , d’espionatge i contraespionatge, de Francis Picabia, Layret, Companys, i com no, la Setmana Tràgica de 1909, i encara abans de la vaga del metall i general de 1902
en fi, un repàs general d’aquells vint anys d’una ciutat com Barcelona que ja feia temps que era «La Rosa de Foc».
Aquella Barcelona dels anys 20
1902
Per entendre que va passar els anys vint a Catalunya, Barcelona, concretament m’agradaria començar o situar com a mínim un primer moment en l’any 1902, si l’any de 1902 perquè aquell moment els conflictes socials eren, permanent, i el moviment obrer que havia patit molts sotracs i una repressió brutal al segle XIX, que no entrarem a comentar ara.
El quadre que recull magistralment en un Oli de Ramon Casas, que restà guardat en el Museu d’Olot a on es veu l’enfrontament dels obrers i la guàrdia civil, aquella podem considerar que fou la primera Vaga general dita de la Revolució Industrial , les anteriors del segle XIX, quasi podem dir que eren Bullangues espontànies, probablement perquè s’estava construint sentit organitzatiu dels obrers anys més tard amb «Solidaridad Obrera», el 1904 i 1907.
Que en definitiva el 1902 és un moment en què el moviment obrer català necessita organització, com aquell que diu està tot per fer, i els obrers o saben, de totes maneres, aquell any el sector del metall, principalment es declara en vaga general del sector, que de mica en mica s’estén per tota la ciutat, sobretot el Forners amb plantar cara als seus empresaris de les Tahones, perquè no tenien cap dia de festa, (el pa s’havia de servir al dia) i altres oficis com la construcción, el vidre, i el textil.
Després acabarà amb una vaga general de tots els sectors inclús hi ha sectors com les barberies o la mateixa construcció que no tenen les societats societàries formades que precisant per organitzar-se, de totes maneres , hi havia una forta efervescència, i arribarà força quantitat de diners de l’exterior com a solidari per les caixes de resistència des d’Anglaterra, així com un economat de resistència que servia per donar menjar als vaguistes.
Aquella vaga al final tot i que creien els obrers que estaven reivindicant més sou i més hores, ens reivindicaven 9.30 hores i els forners per exemple fer festa un cop a la setmana, ja que no paraven mai, al final tot es va anar-hi al garete, i diuen que per primera vegada, en que es feien aleshores per la rambla i lloc cèntric els cossos repressius tenien millor equipament que els manifestants, és a dir, la policia anava amb Mauser mentre que els obres anàvem amb mosquetons, la cosa començava a canviar.
1909
Un altre d’aquells moments importants serà el juliol de 1909, «Solidaridad Obrera» l’organització obrera que s’ha constituït un parell d’anys abans , seguint una mica l’estela de la burgesia amb «Solidaridad Catalana», bé solidaritat obrera declara la vaga general el 26 de juliol de 1909,.perquè l’estat espanyol convoca els reservistes catalans per defensar els interessos de l’oligarquia al protectorat espanyol d’Africa a on hi ha les mines de la Companyia del Rif, a Uixán, Nador, a uns 30 kilòmetres de Melilla. Els interessos del Comte Romanones i tota la seva quadrilla, inclòs Alfons XIII.
Després la repressió de sempre i els monàrquics buscant un cap de turc trobaran a Francesc Ferrer i Guàrdia que ja li tenien ganes des de l’atemptat de Mateo Morral, i el 13 d’octubre de 1909 Ferrer fou afusellat al Castell de Montjuïc , i el cinisme dels polítics comença 5 dies en acabat al Congrés de Diputats s’ompli la boca sobre el cas de Ferrer amb prolongats debats que ja no servien per a res, sinó per netejar la política dels de sempre.
Les escoles laiques i racionalistes van quedar clausurades i van haver d’esperar a l’any següent totes menys l’Escola Moderna que ja mai més va poder reobrir les portes.
1910 i 1911
Bé , 1910 i 1911, forma part de l’estructura del moviment obrer quan la societat «Solidaridad Obrera» prepara un congrés per constituir-se-hi en Confederación Nacional de Trabajadores per projectar el seu projecte a nivell estatal i a l’any següent 1911 farà el seu primer congrés e immediatament entrarà en la seva primera clandestinitat
1912
El 12 de novembre de 1912 hi ha a Madrid l’assassinat de José Canalejas , per Manuel Pardiñas. Mentre el president mira l’aparador d’una llibreria.
1914-1918: La Primera Guerra Mundial. Barcelona es converteix en l’epicentre de tots els moviments d’Europa a tots els nivells des d’ espionatge i contra espionatge o igual els moviments artístics traslladats de París com ara per exemple els Dadaistes a on Picabia editarà el primer número de la revista 391. Mentre els empresaris catalans i espanyol treballant per subministrar complements per l’exèrcit dels dos bàndols en l’enfrontament, i ja calculen en el textil, l’equipament militar de durada de sis mesos.
La inflació de tots els productes i sobretot del bàsic es va encarir tant que els obrers que treballaven a penes podien donar menjar als seus fills. La primera vaga general de la subsistència fou el 1916, després a l’any següent la Vaga d’agost de 1917, que va ser generar a tot Espanya amb un comitè socialista a Madrid i cenetista a Barcelona, eren dites Vagues de subsistència, (17 mort) així a l’any següent que tot continuava poc més o menys que van capitanejar les dones en «Vaga de Subsistència» amb Amàlia Alegre que vivia al carrer de l’Olm molt a prop del local de la CNT d’aleshores Olm 10, «La revolta de les dones». Que l’any següent s’inaugurarà.
(en aquest context també esta el Manifiesto de la Junta Defensa Militar) que té la cara visible del comandant Marqués, que esqueixa de lo mal equipat i alimentat que està el exercit espanyol.
I les actuacions del contraespionatje de l’exinspector Bravo Portillo, amb els alemanys, amb el cas Josep Albert Barret.
Aquell 1918, la CNT de nou comença a reestructurarse-hi, amb lo que jo he entes com la «Societat Paralela» amb el Congres Regional de Sant Vallespir 12 , els diez 28,29 30 de juny i 1 de juliol de 1918 amb un miting des de el Balcó del CADCI a la Rambla Salvador Seguí, Ángel Pestaña, J.Mestre, Joan Peiró, Domingo Rueda, Enric Rueda López y Pablo Ullod.
1919 ja amb una nova CNT que es reconstitueix, el primer mort d’un anarcosindicalista serà, el 2 de gener de 1919 de tipògraf Julián Sailan Zuzayaa los davant dels tallers Henrich y companyia, poc després a Barcelona esclatà la Vaga de la Canadenca, encara que ja havia esclatat la vaga de la Canadenca al nord de Catalunya al Pallars Josa, a un s’estava construint totes les centrals elèctriques per enviar l’electrificació a Barcelona.
Amb Capital Anglès i sobre tot Canadenc amb míster Pearson, i l’ingenyier Carles Montañes, La Vaga en Barcelona fou el 16 de gener, el mateix dia que s’havia suspès les garanties constitucionals a Barcelona, per un enfrontament a la Rambla entre espanyolistes i catalanistes, i els que van rebre van ser els anarcosindicalistes. La Vaga de la Canadenca va ser un èxit del poble català que reivindicava les 8 hores, 8 per dormir 8 hores de lleure, (encara que en un inici no demanava res d’això) de totes maneres el primer sector que va aconseguir aquest nou horari fou el de la fusta, encara que, tot i, que signes el comte de Romanones el decret, en realitat encara va costar uns 3 o 4 anys arribar a les 8 hores.
O sigui no va ser immediat.
El primer anarcosindicalista que se li aplica la «llei de fuges» serà Miquel Burgos, que era de president del sindicat de Curtidors. Era el 31 de març de 1919.
Comença la repressió sistemàtica del moviment obrer, primer els mateixos militars es reuneix amb Milans del Bosch a capitania i acorden expulsar a les autoritats civils i enviar-les a Madrid, per exemple a Carlos Montañes, el posen al tren via Madrid, durant la vaga de la Canadenca a Montañes le havien col·locat com a Gevernador, que Martínez Anido ni Primero de Rivera veien en bons ulls.
Els pistolers de la patronal comandats per ex-policia Bravo Portillo comencen a extorsionar als obrers, són Luis Soler, Luis Fernández, Octavio Muñoz y Epifanio Casas atentan contra el cenetista Pedro Massoni del sindicat de la Construcció, després de patí l’atemptat va treballar de porter del sindicat al local del carrer de l’Olm 10.
Dies després -17 de juliol: els homes de Bravo Portillo es fan passar per policies i s’emporten d’on viu carrer dos de maig 274 baixos a Pau Sabater «Tero» i el trobaran a la rabassada amb diversos trets al cos. Al mateix dia el pistoler del lliure Epifani Cases mata a l’anarcosindicalista Josep Castillo, mentre estava tallant-se els cabells en una barbería de Sans.
Els pistolers de Bravo Portillo, reconeixen l’atemptat a Pau Sabater, des d’aquest moment els grups d’acció (grup de defensa) de l’anarcosindicalisme , posen l’ull en tornar-li l’acció a Bravo Portillo. I el 5 de setembre de 1919 hi ha la resposta a Bravo Portillo a la Diagonal/ Santa Tecla.
En aquest context de violència, alguns cenetistes destacat, eren forçats a la confidencialitat, a partir d’amenaces a filla, dona, o pares. (hi ha més d’un cas)
Abans d’acabar aquell any de 1919 hi ha diversos fets importants, el primer a destacar és la realització per sector de la patronal de diversos Lock out , que començaran a minvar la capacitat econòmica dels obrers de cadascun dels sectors afectàs i l’altre serà al novembre que el 24 de novembre El baró de Koenning que ha pres el relleu de Portillo, prepara al pistoler «El Mallorquin· que col·loqui una bomba a capitania i després acusar els anarcosindicalistes.
El 30 de novembre de 1919 la Patronal catalana què ja s’ha constituït en patronal espanyola decideix fer un Louck Out tot el mes de desembre de 1919, i els primers dies de 1920, és una resposta a la victòria de la Canadenca. Afectarà a més de 150000 obrers de Barcelona i les seves famílies. En aquell moment es va organitzar “La Union de Defensa de Inquilinos” que va tenir el seu primer president a Albert Carsí. Tot van ser entrebancs de la mateixa patronal per deslluir aquesta organització que lluitava per l’habitatge digne e higiènic.
1920
A primers d’aquell 1920 hi ha un atemptat a Salvador Segui (4 gener) al carrer de Sant Pau que Segui fa front i surt d’aquella situació. També Medi Martí i la seva gent atemptant contra Joan Serra del lliure, per venjança de l’atemptat contra «Tero».
L’endemà tenim l’atemptat contra el president de la Patronal Feliu Graupera que sortirà il·lès, i ferit el seu acompanyat i l’escolta policial també ferit. Els fets van passar a la baixa de Sant Pere a on vivia en aquell moment l’empresari.
En aquell moment de nou Milans del Bosch en un context de Lock out, no en té prou, i suspèn les garanties constitucionals, és a dir, Barcelona està ocupada militarment. Era el 6 de gener, a sobre el governador va deixar a la población sense garanties constitucional i un Look out que tenien.
26 de gener 1920 s’aixeca per fi el Lock –out de la patronal, havia durat 7 setmanes, la condició fonamental per tornar al treball és trencat el carnet de la CNT.
L’1 de febrer de 1920 entra com a Capità General de Catalunya en Valeriano Weyler.
El 27 de març de 1920 El baró de Koenning prepara una trampa pel grup d’acció de la CNT a un bar «El ràpid» de la ronda de Sant Antoni, els llibertaris no cauen en la trampa, però si hi ha un que per casualitat està en aquell bar «Acrata Vidal» que serà acusat d'»alijo» d’armes trobades en aquell indret.
20 d’abril de 1920 el grup d’acció dels germans Rodena atemptant contra l’empresari de la construcció Miro i Trepat del qual surt il·lès.
23 d’abril De Koening amic de Trepat organitza un altre ensarrona aquesta vegada directament als germans Rodena a un bar Aldana/ Ronda sant Pau, a on un dels germans Rodena queda malt ferit. Al cap d’uns dies,el Barón de Koening es presenta a casa de Llibertat Rodenas i el seu accent alemany el delata.
28 abril en aquell moment també hi havia espais en disputa dels diferents grups tant de la CNT com dels pistolers del lliure , una d’aquestes disputes es va saldar en un Bar del Pes de la Paia, no haurà mort en aquesta ocasió però sí ferits dels dos bàndols.
1 de maig: dins del Palau de Belles Ars se celebra un acte dels Jocs Floral a on es canta els Segadors i es crida Catalunya lliure , i la policia, càrrega contra els assistents quasi tots de les classes mitjanes. En tot aquest dies del mes de maig i juny hi ha enfrontaments entre els grups d’acció de la CNT i els pistolers del Baró i de la patronal en diferents indrets de la ciutat inclús la gent del sindicat lliure intenta sense èxit recuperar el bar de la placa del Pes de la Paia.
-18 de maig de 1920, Eduardo Dato president del Govern a Madrid davant les evidències de les actuacions del Barón de Koennig expulsa del país al Baró , tot i l’oposició de l’empresari Miró i Trepat.
-19 de juny cessa del seu càrrec de governador civil de Barcelona el Comte Salvatierra Maestre Laborde per no voler donar la llibertat a 920 cenetistes detinguts governativament.
-22 de juny nou govern civil de Barcelona amb Francesc de Carlos i Bas, aquell dia van entrar cadàvers a l’hospital clínic 36 obrers amb impacte de bala, directament a la morge.
El 27 de juny de 1920 el rei Alfons XII visita Barcelona per col·locar la primera pedra de la Alianza la Salud». I poc dies després gràcies a la nova política del nou governador Carlos i Bas
Però no s’acaba amb els enfrontaments entre uns i altres, i durant tot aquell any hi ha enfrontaments entre pistolers del lliure, recolzats amb gent del sometent de la ciutat de Barcelona, i els homes d’acció de l’anarquisme que planten cara la provocació .
En aquest temps hi ha l’atemptat contra el Comte de Salvatierra i a la seva dona Marquesa de Tejares, ella morirà en aquest atemptat i ell ferit.
Aquell any a Madrid primers de setembre es signa un pacte entre l’UGT i la CNT
Una d’aquells troperies del moment fou la bomba col·locada al Músic Hall Pompeya a on va morir 6 persones i 18 ferits , tot era una venjança dels pistolers del lliure (Feced). 4 dies després el dol de l’enterrament a la ciutat de Barcelona fou imponent.
Las vagues per sectors eren una constant, vaga de carreters, del metall o el malestar als mateixos mercats de la ciutat.
Tot i que el Baró de Koenning ja no estava per Barcelona, la seva gent, els seus manats continuaven i buscaven el millor postor.
Aquell primer de més, a l’Ajuntament de Barcelona hi ha una reunió entre patrons i polítics per mirar de frenar les reivindicacions obreres, l’endemà dimiteix el governador civil, i el Marqués de Foronda demana a Dato que el nou governador sigui Martínez Anido, aquest farà una llista dels 80 obrers que segons ell estenent que eliminar per conquerir la pau de la ciutat.
L’11 de novembre Martínez Anido té format un gabinet de crisis del Govern Civil format per Sr. Espino secretari, Martínez del Villar militar expulsat de l’exèrcit, Miquel Arleguí Cap de policia, Antonio Espejo Aguilar inspector i els carlistes Bertran i Musitu y Salvador Anglada.
La llista la coneixerem després, però poc més o menys seran aquells, que seran enviats a Maó.
-22 de novembre: És detingut Salvador Seguí a l’arribada a Barcelona , veníade Río Tinto, dies després (27) serà detingut Lluís Campanys , i un dies després l’atemptat contra el jove anarcosindicalista Carles Bort, a Gràcia, l’endemà són traslladats al Castell de la Mola de Maó 30 sindicalistes i Seguí i Companys entre ells, amb el Vaixell Giralda. En Francesc Layret en el moment d’intentar aturar aquella bestiesa de les autoritats governatives serà assassinat a la porta de la seva casa, al carrer Balmes, pels pistolers del sindicat lliure pagats per la patronal catalana.
L’endemà de la mort d’en Layret la CNT per mitjà d’Evelio Boal una vaga general que durarà una setmana.
Aquell final d’anys Martínerz Anido i Ramon Sales fundador del sindicat lliure preparant l’enfrontament directe contra la CNT.
El 16 de desembre els anarcosindicalistes acorden trencar el pacte amb l’UGT i assenyalar la capçalera de la repressió Miguel Espejo, Arlegui, Anido, Dato.
l’endemà arriba Pestaña de Rússia i és detingut.
El 22 de desembre hi ha una massacre en un bar de Pere IV , «Petit Colom» els pistolers del lliure agafen completament desprevinguts a diversos anarcosindicalistes mentre estan sopant. Cenetista Joan LLovet i greument ferit Ramon Roca, Antoni Mallol y Jaume Parra.
Aquell final d’anys en Banc de Barcelona fa suspensió de pagaments.
1921
Al començar el 1921 les coses continuant igual atemptat per les dues bandes.
-18 gener: seguin amb els atemptats aquell dia caurà l’inspector Espejo, la resposta d’Arlegui serà aplicar la llei de fuges als cenetistes arribats de Valencià Joan Villanueva, Antoni Parra, Juli Peris, Ramón Gomar, els fets van ocórrer camí de la Model al carrer Calàbria i va sobreviure un Antoni Parra en quedar tots amuntegats , i els guàrdia no veure que encara estava viu, després de sortir a la premsa , aleshores va canviar la manera de realitzar la “llei de fuges”, és a dir, el guàrdia civil o la policia deixaren de disparar per l’esquena, ara el que feien, era els detinguts a la comissaria , el deixaven lliures a la matinada, però abans avisàvem als del sindicat del lliure que pels carrerons de la ciutat esperaven als obrers anarcosindicalistes per fotre’ls un tret per darrere, quan les dones llibertàries com Lola Iturbe i Adelaida Bou i altres, s’assabentem d’aquesta pràctica, el que feien era, quan sabien que havia detengut algú anaven a la porta de la comissaria amb un matalàs i esperaven si sortien els detinguts, d’aquesta manera es va acabar amb la “llei de fuges”.
Durant uns dies s’aplica la llei de fuges, amb molte freqüència Agustí Flor, Hernández Silvestre, Francisco Bravo, Benito Mechano, a l’altura de l’Arc del Triomf, anant cap a la comissaria s’aplica la llei de fuges.
9 de febrer el socialista Julián Besteiros, portarà la llei de fuges de Barcelona al Parlament de Madrid.
Dies després mort un dels Rodenas concretament Francesc Rodenas.
El 3 de març de 1921 és detingut Evelio Boal en aquell moment secretari del Comitè Nacional , i en Madrid cinc dies després hi ha l’atemptat contra Eduardo Dato president del Govern , la policia en els següents dies i per delacions descobreix-la un vell garatje a on amaguen la motocicleta de l’atemptat, i poc després la detenció de Pere Mateu, que encara no ha sortit de Madrid.
-8 de març 1921: A Madrid a les 8 i 18 minuts de la tarda és assassinat el president del Govern Eduardo Dato.
-11 de març: La policia per una delació descobreix la moto, sidecar utilitzat en el atemptat contra Dato, en un garatge antiga carnisseria.
-13 de març: És detingut a Madrid, el cenetista Pedro Mateu
-28 d’abril La CNT celebra un Ple Clandestí en la barriada del Poble Sec presidit per Andreu Nin.
El 2 de maig 1921 al carrer de Toledo 10 Sans, Roser Benavent Joan Abrau , Joan Bautista Acher i altres preparant uns explosius per De la Cierva, que té per a arribar a Barcelona pròximament , hi ha un accident i explotant els explosius , Roser serà la primera víctima
Durant els següents dies seran detinguts nombrosos anarquistes, el 17 de maig acordona el barri d’Atarazanes entre el Paral·lel , Olm, Sant Beltrán, Santa Madrona a la recerca de Pere Navarro i Josep Saleta «El Nano» que va aconseguir escapar.
El 17 de juny en la plaça de Sant Jaume a l’alcalde Martínez Domingo, que va quedar-hi ferit, la resposta de les autoritats fou aplicar la llei de fuges a cenetistes Evelio Boal, Antonio Feliu iJosé Domínguez.
-24 de juny 1921: Detenció de Pedro Vandellós al carrer Bofarull de Sant Andreu se l’aplica la «Llei de Fuges» en el barri de la Verneda.
-25 de juny: Detenció de Ramon Archs per una delació, en baixar del tramvia en la Plaça Urquinaona es va trobar el cadàver al carrer Vila i Vilà
-7 de juliol: Al Marroc les tropes capitanejades per al General Igueriben ocupen Annual y Monte Arruit.
-21 de juliol: Al Marroc, l’exércit espanyo pateix una terrible derrota en Monte Arruit al mort pràcticament tota la guarnició.
-1 d’octubre: 90000 homes llicenciats un any abans són cridats a files i enviats a Africà.
1922
-11 de juny: La CNT celebra un ple de Regionals en un teatre de Saragossa. On la CNT se separa definitivament de la III Internacional y s’inscriu a l’ AIT acabada de crear a Berlín.
-8,9,10 de juliol: La CNT celebra la conferència de Blanes a on la discussió versa sobre la tàctica a seguir sobre Martínez Anido.
-19 de juliol: La banda de pistoleres de Pere Mártir atempta contra l’inspector de policia Honorio Inglés, l’objectiu és la desestabilització.
-12 d’agost: És assassinat el cenetista Joan Solanas. També aquell dia es produeix l’atemptat contra Pestaña a Manresa.
-24 d’octubre 1922: Martínez Anido i Miquel Arleguí són destituïts de les seus càrrecs
-26 d’octubre: Es nomenat governador civil de Barcelona el General Ardanza.
-31 d’octubre: El president del Lliure Josep Laguía se reuneix amb el nou Governador.
-6 de novembre: La CNT és de nou legalitzada. Libertad Rodenas i Francisco Comas «Peronas» intervenen en un míting celebrat al teatre del Bosc.
1923
-2 de gener: La CNT Catalana celebra un ple regional presidit per Francesc Arín, entre els acords més destacats trobem la creació de cooperatives en els diversos rams.
-23 de febrer 1923: diversos delegats de grups d’afinitat celebren una reunió al bar «La Tranquilitat a on s’acorda anar capa la revolució social, a saltar el poder, el que diu García Oliver i defineix com «Gimnàstica revolucionària»
-6 de març: En el cine Bohèmia de la Plaça Espanya se celebra un míting que comença a la campanya per la llibertat d’Acher.
-8 de març: Reunió de militars colpistes en el casino militar de Barcelona
-10 de març 1923: Salvador Seguí i Peronas pateixen un atemptat en el carrer Cadena cantonada Sant Rafel.
-12 de març: Enterrament de Salvador Seguí, sense que ningú s’assabenti.
-13 de març: els pistolers del lliure atempten contra els cenetistes Martí Barrera y Pere Comás que queden ferits
-14 de març: Manifestació a Plaça Catalunya per la mort de Seguí.
-18 de març: Enterrament de Peronas, a on participen unes 200.000 persones.
-6 d’abril: Al bar l’Alhambra de Manresa es produeix un atemptat contra Juan Laguía (del lliure ) del que surt iles, però queden greument ferits els que l’acompanyent.
-15 de maig: Severiano Martínez Anido, és nomenat governador civil de la Corunya
-6 de juliol 1923: És nomenat governador civil de Barcelona Manuel Portela Valladares comte de Brías.
-7 d’agosto: cop econòmic dels «solidaris» a la Fonda de Francià davant mateix de l’estació de França, també donaran un cop a les arques de l’Ajuntament de Barcelona.
-1 de setembre: «Los solidarios » assalten el Banco d’Espanya a Gijón.
-8 de setembre: La Guàrdia Civil cerca a« els Solidaros» a Oviedo.
-9 de setembre: son detingut a Llanes Astúries Torres Escartín i mort Eusebi Brau del grup els solidaris.
-12 de setembre: Primo de Rivera convoca a totes les coroneles de la guarnició de Barcelona i hores després proclama l’estat de guerra i la nova dictadura, També els polítics de la Mancomunitat com Cambó i Puig i Cadafalch , explica el projecte de cop d’estat
-18 de setembre: Expropiació de la Caixa de Estalvis de Terrassa, són detinguts els anarquistes Josep Saleta «Nano de Sans» i Jesús Aguirre Pascual.
-21 de setembre: se celebra un judici sumaríssim contra Josep Saleta i Jesús Pascual , seran condemnat a mort
-23 de setembre 1923 : s’aplica la sentència de mort a garrot vil, a Jesús Pascual , i Josep Saleta que crida ¡Aixins moren els homes per l’anarquia!, «Visca l’anarquia».
Manel Aisa Pàmpols
Libros Aisa 