Parlant de la Vaga de Lloguers de 1931 a Barcelona i els lloguers abusius de l’avui
Per Manel Aisa Pàmpols
Ahir a l’Universitat de Barcelona amb la CGT i el sindicat de Llogateres.
Parlant de la Vaga de Lloguers de 1931 a Barcelona i els lloguers abusius de l’avui
Avui a la Universitat central de Barcelona hem tingut una xerrada amb la gent de la CGT i del Sindicat de Llogateres, que crec, que almenys per mi ha estat molt positiu, quan es parla de la Vaga de lloguers, aquella vaga de lloguers de 1931 a Barcelona protagonitzada principalment per la gent del sindicat de la construcció i el context d’aquell moment, un període de crisis per manca de treball, després de fer els treballs de la Barcelona de 1929.
I parlar de l’avui, quins són els camins que es necessiten per abordar una vaga de lloguer i m’ha donat per reflexionar i molt. ¿Què cal fer avui dia?, l’any 2026. I entenc que cal canviar la dinàmica del sentit comú, que avui sembla que porta avantatge, el «sentit comú especulatiu», la propietat com a santa santorum de la democràcia, i sí que podem arribar a entendre o ser condescendent i acceptar la propietat d’un habitatge per família, cosa que ja no ha d’entrar en la casuística de la normalitat, és l’acumulació de diversos habitatges, dos, tres, quatres…, tothom que té la necessitat d’acumular diverses propietats immobiliàries és un especulador, ni petit ni gran tenedor, tots són acumuladors, usurers, i cal revertir aquesta condició, és a dir, el sentit comú de les persones va ser d’alguna manera espoliat amb “la Llei Boyer” i més tard amb l’alliberament pràcticament de tot el territori espanyol, amb la llei d’Aznar, per allò que cal retornar a les persones, a la vida “el sentit comú” que ens van arrabassar els anys vuitanta, del segle passat amb aquestes lleis i posteriors.
Així que en una societat democràtica, que necessita viure en col·lectivitat, senzillament, perquè uns necessiten els altres, el comú, passa perquè tothom pugui viure amb dignitat i això s’ ha de reglamentar (mentre no hi hagi una revolució) els polítics de torn, que tenen la missió de vetllar per al bé comú, per tant, per tots i cadascú dels ciutadans. O sigui que el sentit comú retorni d’on mai havia d’haver-hi sortit, del poble i la seva gent, i no pas dels especuladors.
Segon, que podria ser el primer, recordo que abans de la pandèmia vaig escriure i editar amb el lokal un llibre que portava per Títol “Per un canvi d’hàbit, anarquisme i municipalisme”, en aquest llibre hi havia una sèrie de reflexions amb la idea d’obrir el debat sobre la necessitat l’organització de l’anarquisme principalment en àmbit municipal. Bé, tenia la mirada posada en Murray Bookchin, i les seves experiències i les seves reflexions que ens donava peu a pensar-hi, però també algunes reflexions de Lluís Andres Edo, quan aquest ens parlava de l’“Assemblea Permanent “.
Què significa això de “l’assemblea permanent”: doncs aquesta eina, significa que és tracta de cada un dels municipis o barris, de crear entre diversos grups o col·lectius del moviments social una “assemblea permanent” , o sigui un fórum per la discussió i les seves conclusions portar-los a cada plenària de l’ajuntament i dels seus districtes, per que aquest assumeixin les conclusions d’aquesta “assemblea permanent”, una assemblea que potser de carácter rotatiu del seus delegats , que dongui les pautes per controlar tots els moviments dels partits polítics que en definitiva son aquells que legislan, així cal aproximar-se-hi primerament a les institucions més properes com potser l’ajuntament
I tercer que també pot ser el primer punt, que avui apuntava el delegat de la CGT i també el representant del Sindicat de Llogateres a caminar cap a una vaga de lloguers i quina és la manera de pressionar potser no tan als propietaris que ja estan instal·lats en el dòlar, i están molt forts i protegits per unes lleis completament injustes i l’acumulació de diners en si mateix.
Però cal frenar, aquest continua fugida de la riquesa del món productor cap a les mateixes famílies d’aquells espavilats especuladors i com fer-ho, actualment no és fàcil, però d’una vegada per totes és ha de canviar la tendència.
I com s’apuntava en aquesta trobada s’ha de preparar una vaga general laboral, que posi en evidència la pèrdua de capacitat adquisitiva dels treballadors, i que aquesta vaga en un dels seus punts reivindiqui la reducció important dels lloguers de cada un dels habitatges, s’ha de començar a parlar de tenir uns lloguers com a màxim del 20% del sou de la cap de família, perquè les famílies visquin amb dignitat. I això solament es pot aconseguir actualment en una societat com la nostra, reglamentant a la baixa les lleis dels lloguers actuals.
Quan estic acabant d’escriure aquestes conclusions per encetar un camí, que camini cap a una vaga general laboral i veig que el diari “el periódico” publica un article que parla de persones que han d’envair Barcelona en els pròxims anys, i les noves edificacions que necessitaran, sens dubte entenc que el capitalisme no té fi, no para de devorar, més, més, més sempre més, i és sorprenent veure que, quan estem en un període que Barcelona expulsa a la seva gent i la major part d’elles han de viure com poden en pobles dormitori del voltant de la ciutat, per tenir un sostre assequible, i evitar els mals sonis dels especuladors.
I aquest capitalisme s’oblida que cal canviar d’actituds i viure en ciutat o pobles molt més petites a deixar a banda les ciutats monstres que actualment continuen transgredint el medi ambient, i reciclar aquest món amb normes de salubritat que precisa l’ésser humà i aquest capitalisme que no té fre amb la seva actitud caòtica està esgavellat del tot.
Continuo preguntant-me per a quan un canvi d’hàbit que doni una oportunitat a la nostra existència aquí en aquest planeta per tots i cadascú dels éssers vius que l’habitant.
27 de març de 2026
Libros Aisa 